ELS EVANGELIS proclamats en els diumenges de les primeres setmanes de Pasqua narraven les aparicions de Crist ressuscitat. Avui, tanmateix, ens trobem amb el discurs en què Jesús es presenta com el bon pastor i explica als seus oients les característiques de qui vetlla per les ovelles: la seva atenció, el seu esperit de sacrifici, la seva unió amb el Pare, la seva llibertat plena per assumir la missió... I sembla encoratjar els qui l'escolten a confiar en ell i a voler ser part de la seva cleda. Avui, diumenge del bon pastor, l’Església ens convida a entrar a la cleda de Crist ressuscitat, a deixar que sigui ell el nostre guia.

La litúrgia de la Missa d'avui comença adreçant a Déu Pare una oració que ens posa davant d'una necessitat: «Conduïu-nos a l'assemblea joiosa del cel, perquè la feblesa del ramat arribi fins on l'ha precedit la fortalesa del Pastor»^[1]. Jesús coneix la nostra situació i sap que necessitem la seva força sanadora. Les ferides del nostre pecat no són motiu de desànim, sinó que poden portar-nos a confiar encara més en el Senyor. Ell ens ajuda a mirar la realitat amb comprensió i a posar més els ulls en Déu. Jesús ens ha precedit en el camí cap a la vida eterna: ell ens obre la bretxa i ens assenyala el camí cap a la felicitat.

La llum de la Pasqua il·lumina la figura del bon pastor. Podem dir que Jesús «El Senyor és el meu pastor: no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua» (Sal 23, 1-2) perquè ha vençut la mort i ha tornat a la vida. «Després de triomfar sobre l'infern –expressa un himne litúrgic–, el Restaurador del gènere humà torna al cel, Ressuscitat, portant a coll l'ovella»^[2]. En aquesta ovella podem trobar una imatge de la humanitat, una imatge de cadascun de nosaltres.

JO SOC EL BON PASTOR. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles (Jn 10, 11). Amb aquestes breus paraules Jesús ens diu com s’identifica el bon pastor: és aquell que s'entrega a si mateix per tenir cura de les ànimes que se li han encomanat. Aquella tasca és, per a ell, el més important. Hi ha una relació estreta entre el bon pastor i les ovelles que estan a càrrec seu: les coneix d’una en una, passa el temps envoltat per elles, reconeix el seu bel, la manera com caminen... El bon pastor no abandona mai les seves ovelles perquè aquestes formen part de la seva vida, mentre que l'«assalariat», el qui no les estima com a seves, amb prou feines s’esforça personalment en la seva cura.

Jesús subratlla que ell dona la vida per les ovelles com un acte de llibertat i, per tant, d'amor: «El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare» (Jn 10, 17-18). Quanta esperança dona saber-se estimats per un pastor així! Si la passió del Senyor ens mostra l'extrem a què arriba el seu amor per nosaltres, la seva resurrecció ens diu que val la pena deixar-se conquerir per aquest amor, perquè aquí trobem la força per començar a caminar, ja aquí, segons una vida nova. «Déu meu –resa sant Josepmaria–, que fàcil és perseverar, sabent que Tu ets el Bon Pastor, i nosaltres —tu i jo...— ovelles del teu ramat! Perquè prou ens consta que el bon pastor dona tota la vida per cadascuna de les seves ovelles»^[3].

Com a ovelles del ramat de Crist, sabrem acudir a aquells llocs on ell ens dona la vida: a aquells moments d'oració diària, a les pràctiques de pietat que marquen el ritme de les nostres jornades... Però, principalment, als sagraments, ja que a través d'aquests som renovats en la vida divina. Llavors podem dir amb el salmista: «Davant meu pares taula tu mateix enfront dels enemics; m'has ungit el cap amb perfums, omples a vessar la meva copa. Ben cert, tota la vida m'acompanyen la teva bondat i el teu amor. Prepareu una taula per a mi davant els meus adversaris. Ungiu amb oli el meu cap, la meva copa vessa. La vostra bondat i misericòrdia m’acompanyen cada dia de la meva vida» (Sal 23, 5-6).

EL DIUMENGE DEDICAT al bon pastor és un bon dia per demanar que a l'Església es facin presents sempre les cures del bon pastor. Oferir aquestes cures és missió especialíssima dels ministres sagrats. Tanmateix, en cert sentit, tots els batejats, identificats amb Crist, som cridats a ser pastors dels altres: a ajudar amb l'exemple, l’oració i el consell. Per això, sant Josepmaria deia que tots som ovella i pastor.

Per ser bons pastors necessitem imitar Jesús quan serveix, cura, acompanya, escolta... En definitiva, quan dona la vida pels altres de manera gratuïta. «L’intermediari fa la seva feina i cobra la paga (...). En canvi, el mediador s'oblida d'ell mateix per unir les parts, dona la vida, a si mateix, el preu és aquest: la pròpia vida, paga amb la pròpia vida, amb el seu cansament, el seu treball, amb moltes coses»^[4]. No són els altres un mitjà per aconseguir res, ni tan sols fins que ens poden semblar elevats. Aquesta seria l'actitud de l'assalariat de la paràbola: no li importen les ovelles sinó només el guany que en podrà treure.

El bon pastor mira cada persona amb la gratuïtat de Déu; les veu en la seva condició fonamental: un fill o filla de Déu cridat a la glòria i a participar del seu amor. Per això, serveix amb alegria tothom, i això genera una confiança sincera en els altres: desitgen apropar-se al pastor perquè saben que busca la seva felicitat. Al capdavall, el premi d'aquesta entrega també és la joia que no s'acaba mai: «Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria» (1Pe 5, 4).

^[1] Missal Romà, Oració Col·lecta, Diumenge IV del Temps Pasqual.

^[2] Himne Salve dies.

^[3] Sant Josepmaria, Forja, n. 319.

^[4] Francesc, Homilia, 9-XII-2016.