Evangeli (Jn 20, 2-8)
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: -S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
Comentari
La litúrgia celebra avui la festa de sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu. Segons la tradició, Joan és el “deixeble estimat” que es va reclinar sobre el pit del Mestre a l'Última Cena (Jn 13, 25), va acompanyar Jesús en el suplici de la Creu al costat de Maria (Jn 19, 26-27), va ser testimoni del sepulcre buit i posteriorment de la Presència del Ressuscitat (Jn 20, 2; 21, 7).
A l'escena de l'Evangeli d'avui veiem Maria Magdalena, Pere i Joan al voltant del sepulcre buit. Aquesta escena és molt important perquè està en joc la veritable dimensió del missatge de Jesús, que Joan va saber transmetre amb tanta força. Només si l'amor de Jesús era més fort que la mort fatídica, pagaria la pena arriscar-ho tot pel Mestre. Sense aquesta victòria, les seves paraules quedarien en meres promeses que es perdrien amb el pas del temps.
És potser, gràcies a l'amor real i concret que Joan va rebre estant a prop del Mestre, que el van ajudar a mantenir-se expectant i com a guàrdia després dels successos de la passió i mort de Jesús. Hi havia quelcom d’autèntic i immortal en l'amor de Jesús, que feia pressentir que la història del Mestre no podia acabar en tenebres.
Aquests i altres nombrosos records de Jesús s'amuntegarien a la seva ment en escoltar les notícies de Maria Magdalena, sobre la tomba buida. L'emoció el fa córrer més veloçment que Pere, encara que en arribat, l'espera en senyal de respecte pel cap dels apòstols. En treure el cap no troba Jesús, però veu els llenços plegats, que li recorden vivament que el misteri del ressuscitat és també el del crucificat.
I tot i que els llenços no oferien una certesa absoluta, Joan comptava al seu cor amb la claredat que només l'amor pot atorgar. Veient allò va saber dins seu que les paraules que va sentir tan atentament dels llavis del Mestre no eren sinó veritats. Jesús havia ressuscitat i ara quedava esperar a poder veure'l i escoltar-lo novament.
Hi ha un antic himne, que es resa en la litúrgia de les hores, compost en honor a l'evangelista, que ens pot servir per acabar aquest comentari. El text ens recorda que en el deixeble estimat tenim un model perquè tots l'imitem, ja que tots som cridats a aquesta relació d'amor amb el Senyor ressuscitat.
Guardador selecte de la Verge Mare,
testimoni insigne del Crist, Verb diví,
dona'ns la fe neta, la mirada pura,
ara i aquí.
Tu que, a la muntanya, ple de goig vas veure,
amb llum inefable, Crist transfigurat,
treu del món la fosca, treu-ne la mentida,
vessa-hi bondat.
Tu que penetrares, en la santa Cena,
el secret més íntim de Crist, Fill de Déu,
fes que l'Evangeli el nostre cor fecundi
com pluja i neu.
Tu que vas merèixer reclinar la testa
sobre qui, estimant-nos, va arribar a l'excés,
fes que el cor dels homes amb amor s'abrandi
per sempre més.
Glòria i lloança sigui al Crist per sempre,
aquell qui et fa apòstol d'un amor tan gran,
que ens dona, amb el Pare, sense cap mesura,
l'Esperit Sant. Amén.