Evangeli (Mt 13, 54-58)

Quan arribà al seu poble, instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n’estranyaven i deien:

—D’on li venen, aquesta saviesa i aquests miracles? Aquest, ¿no és el fill del fuster? La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això?

I el rebutjaven. Jesús els digué:

—Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva.

I no va fer allí gaires miracles, perquè no tenien fe.

Comentari

Jesús torna a la seva ciutat, Natzaret. El lloc de les seves infantesa i joventut. On va aprendre de Josep l’ofici d'artesà.

És també el lloc de la fe, la casa de Maria i de Josep. El lloc del món on la Paraula es va fer carn, gràcies a una dona que es va submergir en el pla de Déu i a un home que es va atrevir a somiar els somnis de Déu.

I també és el lloc de la incredulitat. Jesús hi torna i es troba amb uns homes i dones que no obren la porta a la seva obra redemptora, perquè es queden clavats en una mirada estreta, petita, limitada. Són incapaços de veure en Jesús el Fill de Déu.

El poble reconeix sorprès els prodigis de Jesús. “D’on li ve aquesta saviesa i aquests poders?”, es demana amb admiració. Però alhora enquadren Jesús en el seu esquema estret i pobre, en una visió horitzontal de la vida: és el fill de Josep i de Maria, un dels nostres, un més.

No volen veure en Jesús el Fill de Déu, el profeta que parla en nom de Déu.

En certa manera, també ens pot passar el mateix mirant la nostra vida. Per arribar a ser nosaltres mateixos hem de descobrir en la dimensió horitzontal, a la nostra vida diària, la identitat més autèntica: som fills de Déu, cridats a parlar en nom de Déu.

Per explicar qui som no són suficients les relacions familiars, la feina, les qualitats i talents, les amistats, la història. Ens cal entrar en una dimensió vertical. Viure en aquest món com allò que realment som: fills de Déu.

A la família, a les feines i tasques quotidianes, amb les amistats, allà on vivim, som fills de Déu, parlem en nom de Déu, omplim tot del nom de Déu, fem present la mirada i la veu de Jesucrist.

Som més del que hom veu a primera vista. Som una obra meravellosa de Déu. A la nostra vida llueix tot l’amor amb què Déu ens ha creat i tota la nostra capacitat per dir-li cada dia que sí.