Evangeli (Jn 21, 15-19)
Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
—Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué:
—Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
—Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:
—Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon:
—Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
—Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
—Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
—Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo.
Li diu Jesús:
—Pastura les meves ovelles. En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir:
—Segueix-me.
Comentari
Després de la joiosa resurrecció del Mestre, podem imaginar que sant Pere sentiria interiorment una barreja intensa d'emocions. D'una banda, el goig indescriptible de tornar a tenir el seu Senyor amb ells després d'haver-lo vist patir allò que és indicible, des de Getsemaní fins al Gòlgota; de l'altra, el remordiment enorme per la seva triple negació durant l'interrogatori al palau del summe sacerdot.
Des de les primeres aparicions de Jesús ressuscitat, Simó Pere desitjaria intensament poder estar tot sol amb el Senyor i conversar amb ell per explicar-li què havia passat i demanar-li perdó. Ell sabia que Jesús el perdonaria perquè l'havia vist fer-ho moltes vegades i perquè, a més, durant l'Última Cena, ja li havia anunciat el que passaria.
Tot i això, aquell moment encara no s'havia produït i sant Pere estaria ple d'ànsia perquè hi arribés. Ara, per fi, Jesús pren en un apart Simó i mantenen el diàleg meravellós que descriu l'evangeli d'avui.
Amb la seva particular pedagogia –tan divina i tan humana alhora–, Jesús s’avança i li llança una pregunta que després repeteix dos cops: “Simó, fill de Joan, m'estimes?”. Amb aquesta insistència triple, el Senyor recorda a Pere la seva triple negació. Ho fa, però, d'una manera que permet a Pere reconèixer-la gravetat del seu pecat i, alhora, saber-se enterament estimat per Déu.
No hi ha escletxa per retreure res, ni per a l'amargor, ni per a una possible pèrdua de confiança. Tot al contrari: és un perdó que no només guareix la ferida i neteja la taca del pecat, sinó que regenera, enforteix i dona la vida divina perquè Pere pugui compartir-la i oferir-la als altres.
Així és el perdó de Déu del qual volem participar, tant rebent-lo com oferint-lo als altres.