Evangeli (Mt 11, 16-19)

En aquell temps, Jesús deia a la gent:

―A qui compararé la gent d’aquesta generació? S’assemblen als nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no us planyeu!” Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: “Té el dimoni”; ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i diuen: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.” Però les obres de la saviesa acrediten que és justa.

Comentari

En aquest passatge de l'Evangeli Jesús retreu a aquells que escoltaven la predicació i veien el seu capteniment, que res del que ell fes no els semblava bé. Acusaven Joan de “que no menja ni beu” i Jesús de ser “un golut i un bevedor”. Per això, Jesús acabarà remetent-se a les seves “obres”: seran elles les que acreditin la veritat del seu ésser i de la seva missió.

De vegades el nostre cor pot arribar a assemblar-se al d'aquests contemporanis del Senyor, si no hi tenim la determinació profunda de complir la voluntat de Déu. Si ens manca aquesta disposició interior, mai no seran suficients les llums en la pregària ni els arguments que ens ajudin a seguir el voler diví.

Per contra, quan de veritat estem disposats a complir la voluntat divina, en la pregària brollen amb facilitat determinacions d'arrencar allò que no hi va i que sabem que ofèn Déu. I també hi sorgeixen els desitjos de créixer en generositat i amor; tindrem les llums suficients per lliurar-nos del tot al voler de Déu.