Evangeli (Mt 22, 1-14)

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

—Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill.

Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. Llavors envià uns altres servents a dir-los:

—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!

Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents:

—El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.

Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué:

—Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

Però ell va callar.

Llavors el rei digué als qui servien:

—Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

Comentari

Jesús parla en aquesta paràbola d'un rei que convida molta gent al banquet de casament del seu fill, però sorprenentment cap dels convidats no acudeix a la celebració. Les excuses són moltes i variades, però el resultat final és que no hi van. “Déu és bo amb nosaltres, ens ofereix gratuïtament la seva amistat, ens ofereix gratuïtament la seva alegria, la seva salvació –comenta el Papa Francesc–, però moltes vegades no acollim els seus dons, posem en primer lloc les nostres preocupacions materials, els nostres interessos; i fins i tot quan el Senyor ens crida, moltes vegades sembla que ens empipi”[1].

Déu té experiència de negatives i de rebutjos per part d'aquells a qui ofereix els seus dons. Però el seu amor no coneix desànims. Per això envia els seus servidors perquè surtin a tots els camins i convidin al banquet tots els que surtin a la trobada, bons i dolents sense distinció. Crida l'atenció que també els dolents són convidats. El Senyor no exclou ningú de la seva crida. La invitació, que havia estat rebutjada per alguns, troba acollida en persones que no formaven part abans del seu cercle de coneguts, gent amb qui no hi guardava cap relació. Homes i dones, de qualsevol cultura i condició, també els qui no resen ni tenen tracte amb Déu, tots som cridats a la santedat, a participar de la glòria del cel. Ningú no queda exclòs.

“Tots els batejats coneixen quin és el casament del fill del rei i quin el seu banquet —deia sant Agustí predicant sobre aquest passatge evangèlic—. La taula del Senyor està disposada per a tothom qui en vulgui participar. A ningú no se li prohibeix acostar-se, però l'important és la manera de fer-ho”[2]. La invitació generosa de Déu, representat per un rei, a participar de la glòria celestial, simbolitzada pel banquet de noces, és gratuïta i universal.

Ara bé, l'Evangeli diu que “el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces” (v. 11). Els que hi eren havien estat convidats, com tots els homes estem convidats a la salvació. La porta és oberta per a qui vulgui entrar, però abans de gaudir de la glòria hi haurà un judici. El jutge suprem, que és capaç de veure al més profund dels cors, valorarà el que hi ha a la vida de cadascú. “Jesús, en la seva predicació, va anunciar el Judici del darrer dia —recorda el Catecisme de l'Església catòlica—. Llavors es farà llum sobre la conducta de cadascú i es revelaran els secrets dels cors. Llavors es condemnarà la incredulitat culpable, que ha tingut per no-res la gràcia que Déu oferia. L'actitud envers el proïsme revelarà l'acolliment o el refús de la gràcia i de l'amor diví (…). Però el Fill no va venir per jutjar, sinó per salvar i per donar la vida que dimana d'ell. És pel refús de la gràcia durant aquesta vida que cadascú es fa el seu propi judici definitiu, rep segons les seves obres i fins es pot condemnar eternament rebutjant l'Esperit d'amor”[3]. Només es pot asseure a taula qui estigui dignament disposat.

A la paràbola de Jesús queda clar que no importa el que s'hagi fet en el passat, però que cal una condició indispensable, vestir el vestit de noces, és a dir, tenir l'ànima neta i un cor penedit, abraçar un to de vida que sigui testimoni de la caritat envers Déu i el proïsme. Jesús convida tothom a la seva taula, però reclama respecte per acostar-s'hi. Per això, sant Pau, recordava als cristians de Corint que abans d'acostar-se al banquet de l'Eucaristia, sagrament on tastem una bestreta de la glòria celestial, havien d'examinar acuradament la seva consciència: “Que cadascú s’examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna” (1 Co 11, 28-29).

Avui és un bon dia, encara que ens sentim bruts, per netejar l'ànima, abraçar l'amor i gaudir de la invitació que Jesús fa al banquet celestial.

[1] Papa Francesc, Àngelus, 12 d'octubre de 2014

[2] Sant Agustí, Sermó 90, n. 1.

[3] Catecisme de l'Església catòlica, nn. 678-679