Evangeli (Lc 6, 43-49)

—No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent ni cap arbre dolent que doni fruit bo. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm de les bardisses. L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

Per què em dieu “Senyor, Senyor”, i no feu el que jo dic? Jo us diré a qui s’assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. S’assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d’aquella casa fou completa.

Comentari

Que boniques sonen les paraules de Jesús!: “L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat”. Això, malgrat que a la vida no manquen patiments, dubtes o catàstrofes com la inundació que arrasa camps i habitatges. No obstant això, l'home bo –és a dir, el qui té al cor les paraules i la vida de Jesús– és capaç de sortir-se’n de tot tràngol, perquè la Paraula del Senyor és gràcia que enforteix i il·lumina. També enmig de la dificultat o el patiment, la fe roman, creix i dona fruit copiós: treu el bon tresor del cor.

Quant ens ajuda cavar molt profund en el cor, perquè els ensenyaments del Crist entrin fins al fons! Meditar-los en la pregària una vegada i una altra, aprendre’ls, conèixer-ne el significat, demanar a l'Esperit Sant que ens els recordi. Demanem també a santa Maria (la que ha fet de la seva vida un “que es compleixi en mi la teva paraula”) que ens ajudi a prendre i reprendre la decisió més transcendent de la vida: voler complir sempre i en tot la voluntat de Déu.