Evangeli (Mt 10, 1-7)

Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena.

Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair.

Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:

—No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”.

Comentari

Veiem avui Jesús triant diversos deixebles, atorgant-los poders especials i transmetent-los instruccions precises per anunciar l'arribada del Regne del cel.

Jesús no espera a l'hora de la resurrecció i de l'enviament de l'Esperit Sant per confiar en la col·laboració activa dels seus deixebles. Tal com són i tal com estan, reben tota mena de dons celestials que els fan semblants al Mestre, per portar a terme la missió d'estendre el Regne.

Històricament, en els seus projectes de salvació el Senyor sempre ha volgut comptar amb els homes. No és pas un Déu aclaparador i fulminant, davant l'acció eficaç del qual tots surten transformats immediatament.

Ben al contrari, Déu creu tant en la instauració del Regne del cel i en la redempció dels cors humans, que “gosa”, per dir-ho així, comptar-hi per dur-la a terme. Espera la resposta lliure i la cooperació dels deixebles perquè el Regne sigui una realitat.

Jesús també compta amb nosaltres, avui, ara, sense esperar un moment més propici, quan ens sentirem més preparats i més ben disposats, cosa que mai no succeirà, perquè mai no serem ambaixadors prou dignes del seu missatge de salvació. Hem de dir que sí, ja, ara, quan ell passa i ens ho demana: i sobre la nostra generositat, ja sap Déu formar un apòstol, eficaç i fidel.