Evangeli (Lc 6, 12-19)
Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols: Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.
Comentari
Les decisions importants no s'improvisen d’un dia a l’altre. Jesús sabia que els Apòstols estaven cridats a formar la seva Església i a difondre l'Evangeli arreu del món. Per això es passa tota la nit pregant, implorant el seu Pare Déu pels deixebles que anava a cridar. El mateix faria anys després a l'hort de les Oliveres, demanant forces per complir la voluntat del Pare.
És en la pregària, en aquest diàleg cara a cara amb Déu, on també nosaltres madurem les decisions que marcaran la nostra vida. Què voldrà el Senyor de mi? Com puc fer front a aquesta situació? Què m'estarà volent dir amb això que m'acaba de passar? Les grans preguntes que ens podem plantejar troben la resposta en aquests moments d'intimitat amb Jesús.
Tanmateix, el tracte amb Déu no es limita només a parlar amb ell d'aquestes grans qüestions: a un pare li interessen fins i tot les coses més menudes del fill. Per això, procurem parlar amb el Senyor de tot allò que tenim al cor i al cap: il·lusions, preocupacions, alegries, pors, dubtes…
D'aquesta manera, el cristià converteix tot el jorn en pregària. Sap adreçar-se constantment a Jesús davant les coses que li passen. Aprèn a alegrar-se amb ell davant d'una bona notícia, a patir també amb ell quan té una contrarietat, a consolar-lo quan presencia el pecat… I així, afrontarà cada jornada sentint-se mirat per Déu a cada moment.