Evangeli del dimarts de la setmana XXIX de durant l'any: els amics íntims del Senyor

Evangeli i comentari del dimarts de la setmana XXIX de durant l'any. “Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant; (...) els farà seure a taula i es posarà a servir-los”. Tot cristià és un guardià que vetlla pels seus germans pregant, com Jesucrist a l'hort de les oliveres, carregant amb les necessitats dels homes, lluitant contra la somnolència i la distracció.

Evangeli (Lc 12, 35-38)

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així.


Comentari

L'evangeli d'avui recull la primera de les paràboles en què el Senyor exhorta la vigilància. Està presa de la cura dels criats que esperen el seu amo que ve del casament. Estar cenyits indica tenir aixecats i ajustats els vestits per servir; les làmpades enceses eludeixen al seguici nupcial que arriba de nit.

Amb aquesta paràbola Jesucrist ens ensenya quina ha de ser l'actitud fonamental del cristià: estar vetllant.

Això és el mateix de l'ànima sacerdotal de tot cristià: alimentar espiritualment el poble de Déu, mantenir el món obert a Déu. Tot cristià és un guardià, que vetlla pels seus germans, vigilant, resant, custodiant.

De la mateixa manera que Jesucrist va estar a l'hort de les oliveres vetllant; Ell demana a cada cristià que es faci càrrec de les necessitats dels homes, que no es deixi endur per la somnolència i la distracció.

I quan el cristià viu així, aleshores succeeix el que Jesús continua explicant a la paràbola: l'espòs se cenyeix com un servent, el seu a taula i es posa a servir-lo. I aleshores es produeix la gran transformació: el criat es converteix en l'amic íntim.

Aquest és el gran desig de Jesucrist, arribar a una comunió de vida amb cada cristià. La relació que Déu vol tenir amb nosaltres no és una relació de súbdit devot amb el rei o de servents fidels de l'amo. Ell vol tenir una relació d'intimitat, amorosa, amb nosaltres: és Ell qui ens desitja, ens cerca, ens convida a la festa i ens serveix. Pobres, senzills, sense mèrits, sense talents, som els estimats, els predilectes de Déu.

I per entrar en aquesta festa, el cristià s'ha de fer càrrec del que porta el Crist al seu cor: totes i cadascuna de les persones d'aquest món.

Luis Cruz / Foto de Vladimir Fedotov en Unsplash