Evangeli (Mt 21, 28-32)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots:

―Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: “Fill, ves avui a treballar a la vinya”. Ell li va respondre:

—No hi vull anar.

Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:

—De seguida, senyor.

Però no hi va anar.

»Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?

Li responen:

—El primer.

Jesús els diu:

—En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut.

Comentari

Una de les grans frustracions dels pares és adonar-se de la rebel·lia dels fills. Amb bona intenció, els solen demanar que facin tasques o encàrrecs que, al final, seran per al seu propi bé. No obstant això, els fills de vegades responen amb un contundent «no ho vull».

La paràbola que avui proposa el Senyor retrata la trista situació d'un fill rebel que no vol treballar en la vinya familiar. Quins serien els motius de la negativa? Potser la mandra, l'orgull, l'egocentrisme… En aquest «no hi vull anar» estem retratats tots els homes quan ens tanquem a la gràcia de Déu que ens impulsa a sortir de nosaltres mateixos.

La història d'aquell primer fill, però, no acaba malament. Sap rectificar i, sense més espectacle, hi va i fa la voluntat del pare. No cerca justificacions pel retard, sinó que demostra amb fets que està penedit i que sí que li interessen les coses de la família.

El capteniment del primer fill és una imatge de la conversió que podem operar en el temps d'Advent: ja han passat unes quantes setmanes i potser encara notem que ens podem preparar millor per a Nadal. El Senyor ens crida a treballar amb l'alegria de ser fills seus. Encara som a temps, encara ens podem aixecar i anar on el Senyor ens espera. Només cal un acte de contrició sincera i demanar-li que ens ajudi amb la seva gràcia. Així arrancarem un somriure al nostre Pare Déu.