Evangeli (Mt 18, 12-14)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

―Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada? I si l’arriba a trobar, en veritat us dic que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien esgarriat. Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.

Comentari

Jesús és el pastor que apareix anònimament a la història de l'ovella perduda. El seu ramat és gran: les cent ovelles de la paràbola signifiquen tota la humanitat. Nogensmenys, per més nombrós que sigui el seu ramat, no li és indiferent perdre una sola de les ovelles. Jesús no arrodoneix pas la xifra de noranta-nou cap a cent: si li falta una ovella, ell sent que el ramat està incomplet. Anirà a buscar la perduda per les muntanyes, les canyades, les valls i no pararà fins a trobar-la… Als “petits” (v. 14) que el Pare no vol perdre podem veure retratada cada persona en la seva singularitat.

L'Església és el ramat de Jesús, i aquí ningú és tan petit que ja no calgui pas comptar amb ell, no hi ha ningú que acabi sobrant o que puguem deixar al marge sense cap objecció. Com recorda sovint el Papa Francesc, ningú no es pot considerar objecte de descart.

L'evangeli d'avui ens dona molta seguretat. Podem passar per mals moments a la nostra vida; som febles i capaços de perdre'ns pel camí. Jesús, però, anirà a buscar-nos, ens donarà una nova oportunitat per tornar al seu costat; tant de bo siguem prou humils per reconèixer els nostres errors en aquell moment i obrir-nos a la gràcia de Déu.

L’evangeli també és una crida: ésser cristians és compartir els sentiments de Jesús i no ésser indiferents quan ens assabentem que algú s'està quedant fora del ramat. Estem cridats a emprendre el camí i a atansar-nos a aquesta persona per ajudar-la a sortir de l'aïllament. Amb la nostra pregària, dedicació de temps i comprensió, podem ser instruments perquè torni a la vida de l’Església.