Evangeli del dilluns de la setmana XXVI de durant l’any: ésser senzills

Evangeli i comentari del dilluns de la setmana XXVI de durant l’any. “El més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran”. La senzillesa és un camí privilegiat per tractar Jesús. Recordar que tots som petits davant de Déu ens ajudarà a superar rivalitats que no tenen pas sentit.

Evangeli (Lc 9, 46-50)

Els deixebles començaren a preguntar-se quin d’ells era el més important. Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, va agafar un infant, el posà al seu costat i els digué:

—Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran.

Aleshores Joan li digué:

—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres.

Jesús els respongué:

—No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.


Comentari

Avui Jesús ens proposa un camí privilegiat per tractar-lo: el de la senzillesa. Mentre els deixebles s'emboliquen en discussions sobre qui seria el més gran d’entre ells, el Senyor realitza el gest petit i alhora significatiu d'abraçar un nen. Els deixebles aprendrien, així, que qui és senzill com un nen pot ser aixecat pels braços de Déu i assolir la grandesa dels seus fills.

Jesús no vol apagar el desig de plenitud dels deixebles, d'aspirar a quelcom gran. Tot i això, els fa veure que, si es deixen atrapar per les comparacions entre ells, perdran inútilment les seves energies. Per ésser grans no necessitem que els altres siguin més petits que nosaltres. Tampoc ens ajuda el fet de deixar-nos portar per l'afany de controlar l'activitat dels altres o perdre la pau si fan una bona feina fora de la nostra, ja que «qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres» (v. 50).

La lògica nova que proposa el Senyor ens ajuda a sanejar les relacions al si de la família, en la feina i, especialment, entre els membres de l'Església. Per això, sant Josepmaria animava: «Alegra’t, si veus que altres treballen en bons apostolats»[1].

Tots som petits davant de Déu i els dons que ell distribueix entre els fills són una riquesa per a tots nosaltres. Recordar això ens ajudarà a superar rivalitats que no tenen pas sentit. També a veure les persones que tenim al costat no com a competidors, sinó com germans: persones amb les quals podem créixer junts per assolir la glòria del Cel.


[1] Sant Josepmaria, Camí, n. 965

Rodolfo Valdés // Photo: Xavier Mouton - Unsplash