Evangeli (Mt 10,34-11,1)

No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa.

He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva. Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà.

Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se'n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.

Comentari

Les paraules de Jesús de vegades sorprenen els Apòstols: “No he vingut a portar la pau sinó l'espasa”. L'anunci cristià és una crida exigent que afecta tota la vida de l'home, fins i tot les relacions familiars.

La referència a l'enfrontament a les famílies portat per Jesús recorda i compleix la profecia de Miquees: “Perquè el fill insultarà el pare, la filla es rebel·larà contra la mare, i la nora, contra la sogra: els enemics de cadascú seran la gent de casa seva. Però jo tinc els ulls posats en el Senyor, espero en el Déu que em salva: el meu Déu m'escoltarà” (Mi 7, 6-7). No es tracta de fomentar les divisions sinó més aviat de posar l'amor a Déu per damunt de tot, malgrat que de vegades comporti sacrificis.

Seguir Crist en la nostra vida ens pot portar a defraudar les expectatives dels nostres familiars o amics, però això no ens ha d'espantar. El Senyor se serveix d'aquestes decepcions aparents per confirmar que és Ell qui mou els cors, qui guia la plenitud de la felicitat en aquest món.

De seguida el Mestre ofereix la clau per entendre aquest misteri: “Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat”. L'amor als altres ha de ser el camí per estimar Déu. Es tracta del manament revelat en el darrer sopar: “que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15, 12).

Quan ens costi més estimar algú podem recordar aquesta veritat evangèlica: l'amor a Déu es realitza en l'amor al nostre proïsme, no “com si fos Ell” sinó com Ell. Estimar el proïsme és estimar Déu.