Evangeli (Lc 6, 36-38)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

―Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.

Comentari

El breu fragment que l'Església ens convida a considerar avui recull el nucli de la doctrina del Senyor pel que fa a l'amor i la misericòrdia que estem cridats a viure els cristians amb els altres, i que es manifesten, de manera especial, en el perdó.

A la butlla de convocatòria de l'Any de la Misericòrdia del 2016, el Papa Francesc exposava: «Misericòrdia: és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l'acte últim i suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l'home, perquè obre el cor a l'esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat»[1].

La mesura del Crist a la Creu és l’amor sense mesura, el perdó que abraça tothom. L'exigència del Senyor és molt alta. Nosaltres estem cridats a imitar-lo també en aquest amor a tots els homes.

De vegades podem pensar que les imperfeccions i els pecats, personals i aliens constitueixen una barrera infranquejable per assaltar el cor de Déu. Tanmateix, com ens recorda sant Francesc de Sales, no hi ha dubte que «Déu detesta les mancances, ja que són mancances. Per altra banda, en cert sentit, li agraden les mancances en tant que donen a Ell l'ocasió de mostrar la seva misericòrdia i a nosaltres la de tornar-nos humils i entendre i compartir les mancances del proïsme»[2].

[1] Francesc, Butlla de convocatòria de l'any de la Misericòrdia, 4 d’abril de 2014, n. 2.

[2] Sant Francesc de Sales, cit. per Joan Pau I, Audiència General, 20 de setembre de 1978.