Evangeli (Mc 1, 14-20)
Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:
—S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els digué:
—Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.
Comentari
Marc, en el primer capítol del seu testimoni, explica que Jesús comença la vida pública predicant l'Evangeli de Déu. Malgrat que potser estem acostumats a aquestes paraules, paga la pena aturar-se una vegada més per escoltar-les amb tota la seva força: Jesús ha vingut a portar en persona bones notícies als homes i dones que estiguin disposats a escoltar-ho amb fe.
Anirem descobrint a poc a poc, a les pàgines de l'Evangeli, en què consisteixen les bones notícies. El Senyor, però, aclareix des de l'inici que per escoltar-les amb profit cal estar fermament decidit a obrir les portes del cor, convertir-se i canviar en la vida personal allò que no s’adiu amb el seu missatge.
El passatge que avui llegim ens avança que Déu és rei i vol regnar a la terra. Certament, el missatge corre el risc d’ésser mal interpretat, ja que el seu regnat és d'un tipus especial. Juntament amb els Apòstols, aprendrem que Déu no vol basar el seu poder en el control i en la força sinó en el servei i l'amor mutu.
Com ho va fer amb els Apòstols, avui el Senyor continua cridant cadascuna i cadascun a participar en la difusió de l'Evangeli. Em pregunta si visc la fe com una bona notícia o no. Potser ha arribat el moment de proposar-me conèixer millor el sentit profund del missatge de Jesús i poder així experimentar amb forces renovades l'alegria davant notícies tan bones.