Evangeli del dijous de la setmana XXXII de durant l’any: acollir el regne de Déu

Evangeli i comentari del dijous de la setmana XXXII de durant l’any. “Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l’home”. A nosaltres ens correspon posar desitjos i atenció per escoltar el Senyor, deixar-li el timó de la nostra ànima i lluitar per seguir-ne les inspiracions a cada moment.

Evangeli (Lc 17, 20-25)

Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:

—El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: “És aquí” o “És allà”. El Regne de Déu és enmig vostre.

Després digué als deixebles:

—Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l’home, però no el veureu. Us diran: “És aquí” o “És allà”. No correu pas a buscar-lo. Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home quan vingui el seu dia. Però primer cal que pateixi molt, i la gent d’aquesta generació l’ha de rebutjar.


Comentari

Els fariseus pensaven que el regne de Déu es manifestaria de manera grandiosa. No obstant això, el Fill de Déu, des del naixement a Betlem, dona testimoni que la Redempció que durà a terme seguirà altres camins ben diferents dels que ells s'imaginaven.

El regne de Déu ha arribat amb tanta senzillesa i normalitat que molts no poden creure que sigui enmig d'ells. Els resulta massa escandalós que la Veritat més profunda irrompi de manera tan senzilla i discreta.

Jesús ens ensenya que la fe és un do que Déu concedeix als senzills de cor: a les persones que saben trobar-lo enmig de les ocupacions quotidianes i en les persones amb què es relacionen. Només cal que tinguin el cor obert per acollir-lo i el mantinguin jove per voler aprendre allò que Ell ens ensenya.

Déu ens parla a través de l’Esperit. I ho fa quan vol i on vol. Així ho expressava santa Teresa de l’infant Jesús: «El Doctor dels doctors ensenya sense grans discursos. No el vaig sentir mai parlar; sé, però, que és en mi. A tots els instants em guia i m'inspira; precisament en el moment oportú és quan descobreixo claredats desconegudes fins aleshores. Regularment no brillen als meus ulls en les hores de pregària, sinó enmig de les ocupacions del dia»[1].

A nosaltres ens correspon posar desitjos i atenció per escoltar Déu; en definitiva, deixar-li el timó de la nostra ànima i lluitar a cada moment per seguir-ne les inspiracions.


[1]Santa Teresa de l’infant Jesús, Història d'una ànima.

Pablo Erdozáin // Caleb Gregory - Unsplash