Evangeli (Mc 9,41-50)

Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga.

Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern.

I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga: tothom serà salat amb el foc de la prova.

La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.

Comentari a l'Evangeli

La sal afegeix sabor al menjar. El deixeble de Jesucrist està cridat a donar sabor a la vida de la comunitat amb la seva forma de vida, per la qual cosa està cridat a “tenir sal”. Aquest sabor el dona sobretot el bon exemple, que s'estén per la comunitat mitjançant la imitació i que impregna tota la societat.

Jesús ens dona l'exemple de la persona que dona a beure a algú un got d'aigua. La caritat que Jesús espera dels seus seguidors sol ser molt senzilla. Déu no oblidarà aquest acte de bondat; veu, recorda i recompensa la persona que va mostrar compassió. Però, per descomptat, no hem de limitar la nostra caritat als altres cristians; hem de compartir la nostra bondat amb tota mena de persones, i així seguim l'exemple de Nostre Senyor, que va ser compassiu i misericordiós amb tothom. I així, els cristians estableixen una norma que la gent del seu entorn pot notar i adoptar per a ell mateix.

Després Jesús ens adverteix que, per altra banda, el mal exemple serà castigat. Perquè com que els cristians estan cridats a donar un estàndard als altres, si donen mal exemple poden fàcilment fer ensopegar els altres. Les paraules del nostre Senyor són molt fortes: “Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar” (Mc 9, 42). I tot el que hi ha en nosaltres que ens pugui portar a pecar ha de ser “tallat”, o “tret”.

El que és cert per a l'individu també és cert per a la comunitat. Encara que la sal en si mateixa no es fa malbé, els productes salats es poden fer malbé; de la mateixa manera, l'esperit cristià dins una comunitat no es pot donar per fet; cal alimentar-lo o hi ha el perill que es deteriori amb el temps i acabi perdent-se del tot.

Per això, en paraules de sant Josepmaria, els cristians han de treballar contínuament per “duent-hi el llevat del missatge cristià” a la societat (cf. Converses amb Mons. Escrivà, 59), donant testimoni en la seva vida quotidiana. La manera d'actuar, de parlar, de mirar i fins i tot de pensar ha de reflectir-lo a Ell i als seus ensenyaments.