Evangeli (Jn 3, 31-36)
El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots, i dóna testimoni d'allò que ha vist i sentit, però ningú no admet el seu testimoni. Els qui l'admeten, acrediten que Déu diu la veritat, perquè l'enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que ell dóna sense límits l'Esperit. El Pare estima el Fill i ho ha posat tot a les seves mans. Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d'ells.
Comentari
En aquest breu passatge, posat a la boca de sant Joan Baptista, se'ns ofereix un resum de la revelació de Jesús, a través del testimoniatge de l'Esperit.
El tema principal és la relació entre el Pare i el Fill i el testimoni tan especial que “el qui ve de dalt”, Crist, ens ofereix del Pare.
Tots els profetes —també Joan Baptista, com a darrer— van donar testimoni de la llum, però no eren la llum (cf. Jn 1, 7-8). Jesucrist és la llum del món no perquè parli les paraules de Déu, sinó perquè és la mateixa Paraula de Déu.
Guanyar altura implica assolir una perspectiva més gran. La superioritat de Jesús és aquella de qui és al capdamunt, de qui ve del cel i ha vist les coses com realment són.
Fa uns dies, durant la Setmana Santa, vam contemplar Jesús penjant de la fusta al Calvari, un lloc elevat. Des d'aquesta altura, tindria més perspectiva que els que eren a baix.
Per això, moltes vegades els qui pateixen entenen la vida de manera més profunda. Qui està clavat en una creu té l'oportunitat d'observar la realitat com Déu la mira des del cel. Però depèn sempre de si l'accepta o la defuig.
De vegades és difícil d'acceptar, però la superioritat de què parla Jesús no s'aconsegueix dominant, sinó carregant la nostra creu fins al nostre calvari personal. Creure en el Fill de Déu vol dir seguir-lo fins al final.
“Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi” (Mc 8, 34). En aquest seguiment de Crist ens hi juguem el nostre creure. Per això, en certa manera, la fe és un canvi de perspectiva, que no depèn tant de com ho veiem nosaltres, sinó de l'alçada que deixem que Crist assoleixi al nostre interior.