Evangeli (Mc 1, 40-45)
Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:
—Si vols, em pots purificar.
Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:
—Ho vull, queda pur.
A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. Li digué:
—Vigila de no dir res a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
Comentari
Ja gairebé ningú no vol agenollar-se. Molt pocs poden albirar que potser aquest gest ens obre la porta de l'esperança. I, encara menys, que possiblement és l'acte més decent i estimable que puguem fer en el nostre breu pas per la terra. Per això, a l'evangeli d'avui aprenem d'un leprós una lliçó meravellosa.
El malalt de Galilea sap que és leprós, n’assumeix la condició de descartat i presenta les ferides a l’esguard de Jesús. És precisament l'acceptació de la misèria pròpia que el porta a córrer per prostrar-se de genolls davant del natzarè que, encara que no ho sabia, és el verb de Déu encarnat.
Perquè agenollar-se també implica reconèixer que no estic sol amb les meves penalitats. Que hi ha algú que em pot deslliurar de la meva immundícia. Que hi ha algú a qui puc confiar el meu prec i la meva pobresa. Una persona agenollada és la millor icona de l’esperança.
Agenollar-se davant de Jesús significa que només Ell santifica la meva existència. Volem viure agenollats sempre: cada matí i cada nit, només llevar-nos i abans de ficar-nos al llit. Desitgem agenollar-nos també davant del Cos i la Sang cada dia a la Missa, quan ressonen al temple les campanetes durant l'elevació de les sagrades espècies. I també davant del sacerdot al sagrament de la Penitència. Com el leprós, volem dir: “Si vols, em pots purificar”. Perquè desitgem sentir la veu del Crist, que diu: “Ho vull, queda pur”.