Evangeli (Lc 3, 15-16. 21-22)
El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fora potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.
Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.
Comentari
A la vida de Jesús, veiem molts moments en què realitza accions que, aparentment, no tenen una lògica humana. Per què va voler Jesús encarnar-se? Per què va estar subjecte a Maria i Josep tota la seva vida? Per què pregava Jesús, si Ell mateix era Déu? I en el cas que ens pertoca a l'Evangeli d'avui Per què es bateja Jesús? Fins i tot Joan Baptista va mirar de dissuadir-ho “Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell” (Mt 3, 13) Indubtablement, Jesús no necessitava fer cap d'aquestes accions. Aleshores, per què? El Papa Francesc respon “perquè vol estar amb els pecadors: per això es posa a la fila amb ells i compleix el seu mateix gest”. Jesús ha volgut donar-nos exemple, “convé complir amb el que és just” (Mt 3, 13); vol ensenyar-nos què és el millor per a nosaltres.
És una realitat meravellosa considerar que Jesús ens ha ensenyat el camí que nosaltres hem de seguir. No ho va fer perquè Ell ho necessités, ho va fer perquè nosaltres ho necessitem. Jesús ha volgut venir a la terra perquè fóssim salvats i poguéssim ser fills de Déu. El seu Baptisme està estretament lligat al nostre Baptisme. Jesús es fa càrrec del que necessitem. I nosaltres som captaires de l'amor de Déu, del nostre Pare Déu. Això és el que celebrem avui.
Tu i jo, afegeix el Papa Francesc, també podem imitar Jesús, baixar i fer-nos càrrec de les necessitats dels altres, “és també la manera com nosaltres podem aixecar els altres: no jutjant, no insinuant què fer, sinó fent-nos propers, compadint, compartint l'amor de Déu”. Estem cridats a imitar Crist, i una manera molt concreta és fixar-nos en les necessitats dels altres i no tant en les nostres. Sortir de nosaltres mateixos, mirar el necessitat, a qui requereix la nostra atenció, el nostre temps, el nostre somriure, etc. Imitem Crist aixecant la mirada al proïsme. Aquest és el camí de la veritable felicitat perquè hi ha més felicitat a donar que a rebre.
Una altra dels joiosos ensenyaments de l'Evangeli és que tots els batejats som fills de Déu. Sant Josepmaria ho escrivia al llibre Sant Rosari: “El Senyor, en estimar-nos com a fills, ha fet que visquem a casa seva, enmig d'aquest món, que siguem de la seva família, que el que sigui nostre i el nostre, que tinguem aquesta familiaritat i confiança amb Ell que ens fa demanar, com el nen petit, la lluna!”
Meditar sobre la nostra condició de fills de Déu és una joiosa realitat. Jo soc fill de Déu! I això ens ensenya a mirar el món d'una altra manera. Quan som conscients d'aquesta realitat, veiem en els altres una persona que val molt. No veiem si té una qualitat o una altra, si té un color a la pell, si té una determinada idea política, etc. Quan la nostra identitat la configura el fet que som fills de Déu, veiem que “no hi ha, doncs, més que una raça: la raça dels fills de Déu. No hi ha més que un color: el color dels fills de Déu. I no hi ha més que una llengua: la que parla al cor i al cap, sense remor de paraules, però fent—nos conèixer Déu i fent que ens estimem els uns als altres”. (És Crist que passa, 106)
Avui és un gran dia per meditar sobre el do rebut al Baptisme. El més important a la meva vida, el que més em configura com a persona és que soc fill de Déu. Demanem a la nostra Mare Santa Maria que ens faci ser conscients de la meravella de ser fills de Déu.