Evangeli (Jn 1, 43-51)

L'endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu: -Segueix-me. Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d'Andreu i de Pere, va trobar Natanael i li digué: -Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li replicà: -De Natzaret en pot sortir res de bo? Felip li diu: -Vine i ho veuràs. Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: -Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya. Li diu Natanael: -D'on em coneixes? Jesús li respon: -Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera. Li diu Natanael: -Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel. Jesús li digué: -¿Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs! I afegí: -Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.

Comentari

L'evangeli que l'Església ens convida a considerar avui és la continuació del d'ahir. El Senyor continua cridant els apòstols i avui és el torn de Felip i de Natanael, qui després serà conegut com a Bartomeu.

Com va fer Andreu, que va anar de seguida a explicar al seu germà Pere l'encontre amb Jesús, avui és Felip qui, després de ser estimat i cridat pel Mestre, corre a dir-ho al seu amic Natanael. I és que la Sagrada Escriptura és plena d'exemples de persones que van exercir de mediadors per trobar-se amb el Senyor.

En una societat com l'actual, aquests exemples de mediadors entre Déu i les persones ens ajuden a omplir-nos de confiança en la força salvadora que Déu té sobre el món i sobre cadascun de nosaltres.

Els cristians som cridats a estimar Déu sobre totes les coses i, per tant, mostrar la bellesa d'aquest do que ens envaeix i ens omple. Però no podem oblidar que el Senyor és l'únic que pot moure els cors i que ho fa com vol i quan vol, comptant sempre amb la llibertat de cadascú.

Amb Natanael, “un autèntic israelita, un home que no enganya” (v. 47), el Senyor ho aconsegueix gràcies a un comentari misteriós que arriba a la pregonesa del seu ésser. No sabem què va passar sota la figuera –Felip probablement tampoc ho sabria–, però Natanael, sí. El Senyor ens coneix millor que nosaltres mateixos i Ell, Senyor del temps, sap quan i de quina manera tocar el cor de cada persona.