Evangeli (Lc 1, 26-38)

El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué:

—Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué:

—No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

Maria preguntà a l’àngel:

—Com podrà ser això, si jo soc verge?

L’àngel li respongué:

—L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.

Maria va dir:

—Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.

I l’àngel es va retirar.

Comentari

L'Escriptura testimonia el cas de dones que conceben i donen a llum per sobre de les expectatives humanes. Unes vegades són anuncis del Senyor o d'un missatger seu; d’altres, les mateixes dones ho demanen a Déu. Sara, essent estèril, va infantar Isaac (cf. Gn 21, 3); ell mateix va implorar Déu que la seva dona Rebeca, també estèril, concebés; i va donar a llum Esaú i Jacob (cf. Gn 25, 21). També Raquel, la dona de Jacob, era estèril, fins que Déu la va fer fecunda (cf. Gn 30, 22-23). Anna, després de pregar molt, va concebre i va infantar Samuel (cf. 1 Sa 1, 20). A la dona de Manoaj, l'àngel del Senyor va anunciar-li que tindria un fill i va donar a llum Samsó (cf. Jt 13, 24). I a Zacaries l'àngel li va anunciar que el Senyor havia sentit la seva pregària, de manera que la seva dona, estèril i ja d’edat, anava a concebre i donar a llum Joan, el precursor del Messies (cf. Lc 1, 13).

Déu és l'autor de la vida, és fidel a les promeses i no deixa d'escoltar les súpliques dels fills. Així ha anat preparant el poble per acollir el compliment definitiu de totes les profecies. I així, una altra filla seva, de nom Maria, verge, ja compromesa amb Josep, la predilecta del Senyor, sense taca de pecat des de la seva concepció, va ser l'escollida des de tota l'eternitat perquè al seu si l'Unigènit del Pare, per obra de l'Esperit Sant, s'encarnés. Prodigi admirable de Déu. La donzella de Natzaret va acollir lliurement la crida a ser la Mare virginal del Messies. I es va posar al servei del Senyor. La litúrgia de l'Església ens ajuda a contemplar amb sorpresa la grandesa d'aquest misteri: “Perquè la Verge Maria, en rebre l’anunci de l’àngel, va creure que el mateix Crist havia de néixer per obra de l’Esperit Sant, fet home per nosaltres els homes. Ella el va portar amb molt d’amor en les seves entranyes virginals (...)”[1].

En apropar-se Nadal, nosaltres volem també acollir aquest anunci gràcies al qual hem estat fets fills de Déu. I, amb la nostra vida, volem unir-nos al servei incondicional de Maria a l'obra de la redempció “en favor dels homes”. Un servei alegre i abnegat que contribuirà que molts descobreixin també la crida personal que Déu els fa. Sant Josepmaria va contemplar amb gran fecunditat el “que es compleixi” de Maria: “Oh, Mare, Mare!: amb aquesta paraula teva –fiat– ens has fet germans de Déu i hereus de la seva glòria. Beneïda siguis!”[2].

[1]Prefaci de la Missa de la Solemnitat de l'Anunciació.

[2]Sant Josepmaria, Camí, n. 512.