Evangeli (Lc 6, 12-19)

Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols: Simó, que anomenà també Pere, Andreu –el seu germà–, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.

Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.

Comentari

Com altres vegades, l'evangeli d'avui ens mostra el capteniment del Senyor abans d'algun esdeveniment important: es retira a pregar. En aquest cas passa la nit en oració. “Quan va ser de dia” va reunir els deixebles i, d'entre ells, va triar els dotze apòstols. Ells seran els testimonis de les obres de Jesús i els que li donaran continuïtat.

El dia d'avui celebrem dos d'aquests dotze elegits: Simó i Judes Tadeu (només Lluc en diu Judes ‘fill de Jaume’, a diferència de Mateu i Marc, que en diuen Tadeu). És notable la diferència que es fa entre els deixebles i el grup dels Dotze, dels Apòstols. Serà sobre ells, sobre aquestes dotze columnes, sobre les quals el Senyor articularà i construirà la seva Església.

El Senyor tria els Apòstols i els dona el poder de continuar l'obra de la salvació; i els envia, com recorda el Concili Vaticà II, «a totes les nacions perquè fessin deixebles seus tots els pobles, els santifiquessin i els governessin, i d’aquesta manera propaguessin l’Església i, servint-la sota la direcció del Senyor, la pasturessin dia rere dia fins a la fi del món»[1].

La festa i l’evangeli d’avui ens poden servir per augmentar el nostre amor a l’Església del Crist, que s’anomena apostòlica perquè ha estat fundada sobre els dotze apòstols; els quals, de bell antuvi, van instituir els seus successors: els bisbes.

[1] Concili Vaticà II, Lumen gentium, n. 19.