Evangeli (Jn 20, 1-2; 11-18)

El primer dia de la setmana –el diumenge–, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.

Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. Ells li diuen:

—Dona, per què plores?

Ella els respon:

—S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.

Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell. Jesús li diu:

—Dona, per què plores? Qui busques?

Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:

—Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.

Li diu Jesús:

—Maria!

Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:

—Rabuní! –que vol dir «mestre».

Jesús li diu:

—Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans i digues-los: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu».

Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor». També els va explicar el que ell li havia dit.

Comentari

Al Càntic dels Càntics es diu que “si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només obtindria menyspreu” (Ct, 8, 7). Qui pretengués que hi ha riquesa superior a l'amor, senzillament no ha entès res. Qui a canvi d’amor donés una cosa que no fos amor, senzillament no ha donat res. És això el que ens ensenya santa Maria Magdalena. Com deia sant Josepmaria, “no hi ha més amor que l’Amor!” (Camí, 417).

El prefaci que l’Església empra per lloar Déu a la Missa d'avui sintetitza l’itinerari vital d'aquesta santa: llegim que el Crist ressuscitat es va aparèixer visiblement a Maria Magdalena a l’hort. Ella el va estimar en vida, el va veure morir a la Creu, el va buscar jacent en el sepulcre i va ésser la primera a adorar-lo després de ressuscitar d’entre els morts. El text conclou que aquest camí va derivar que Déu l’honorés amb la missió d’ésser apostolorum apostola, apòstol dels apòstols, perquè la bona notícia de la vida nova arribés als confins del món.

“Si vols conèixer una persona, no li demanis què pensa sinó què estima”. Aquesta frase, atribuïda a sant Agustí, ens permet adonar-nos que de Maria Magdalena ho sabem tot. Potser no en coneixem gaires trets de la seva biografia, excepte que Jesús n’havia expulsat set dimonis (cf. Lc 8, 2). Allò que és fonamental, però, ho descobrim en els dies crucials de la vida del Senyor: no es va separar d’ell ni a la Creu ni al sepulcre; per això Déu va unir-la per sempre al feliç esdeveniment de la Resurrecció.

No deixa de ser suggeridor que l’única dona que comparteix i supera tots aquests trets de la Magdalena porta el mateix nom: Maria, la mare de Jesús. En efecte, ambdues van ser elegides pel Senyor per a una missió concreta: per estimar vivint, per viure estimant. I perquè el foc d'aquests cors deixés marcada la senda per a tots els que vindríem després.