Evangeli (Lc 10, 1-9)
Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre”.
Comentari
La litúrgia celebra avui la festa de sant Lluc, autor del tercer Evangeli i dels Fets dels Apòstols, a qui sant Pau s’adreça com “el metge estimat” (Col 4, 14). Gràcies a ell ens assabentem d’alguns dels ensenyaments més emblemàtics i profunds del Senyor, com la paràbola del fill pròdig o la del bon samarità. Al llarg del seu Evangeli, Lluc ens dona a conèixer el rostre misericordiós del Senyor que cerca tothom, homes i dones, jueus i gentils, publicans i pecadors. Al mateix temps, és l'Evangeli de la pregària –la importància de la qual subratlla una vegada i una altra (3, 21; 5, 16; 6, 12; 9, 18.28-29; 11, 1; 22, 41.44-45, etc.)–, com volent assenyalar que la missió de cercar l'ovella perduda només és possible si es té una viva relació i diàleg amb el nostre Pare Déu.
L'evangeli d'avui n'és una petita mostra. Ens presenta un moment crucial a la vida pública de Jesús, que és l'extensió de la seva missió als deixebles. El Mestre, després de preparar-los i donar-los l'exemple, els envia perquè escampin i donin a conèixer totes les notícies sobre el Regne de Déu. Lluc ens explica que Jesús vol difondre el seu missatge en totes les direccions i envia cada cop més persones a “sembrar la llavor” (8, 5). Al capítol anterior, enviava els Dotze (9, 1); una mica més endavant, tramet uns missatgers (9, 53); aquí són enviats a la missió setanta-dos més.
Aquesta tramesa va ser l'inici de la difusió de la bona olor de Crist que tants cristians i cristianes fan pel món. Jesús els envia recordant-los, però, que la pregària és la manera de tirar endavant la tasca, ja que és Déu qui crida personalment els operaris, és Déu qui ens diu com i quan sembrar la llavor, és Déu qui ens encén en desitjos que moltes persones coneguin la gràcia i l’alegria de la fe.
Sant Josepmaria, en considerar la tasca comuna de difondre l'Evangeli, ens convidava a meditar: “Vèiem, mentre enraonàvem, les terres d'aquell continent. –Se t'encengueren de foc els ulls, s'omplí d’impaciència la teva ànima i, amb el pensament posat en aquella gent, em digueres: ¿serà possible que, a l'altre costat d’aquests mars, la gràcia de Crist es torni ineficaç? En acabat, tu mateix et donares la resposta: Ell, en la seva bondat infinita, vol servir-se d'instruments dòcils” (Solc, n. 181).
Avui, festa de sant Lluc evangelista, demanem molts obrers per a segar els sembrats, que sàpiguen estar molt units a Déu per la pregària i plenament disposats a posar-se a treballar per a la missió concreta que els tingui encomanada.