Evangeli de la festa de sant Benet, abat, patró d’Europa: donar per guanyar

Evangeli i comentari de la festa de sant Benet, abat, patró d’Europa. “Rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna”. Qui segueix Jesús renunciant a tot allò que pot ser-ne un impediment, no perd pas res; ben al contrari, guanya ja en aquesta vida i després la vida eterna.

Evangeli (Mt 19, 27-29)

Pere va dir a Jesús:

―Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?

Jesús els digué:

―Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.


Comentari

Fa segles que es venera sant Benet com un dels patrons d’Europa. Va ser el creador de la Regla benedictina, fonament de la vida monàstica a Occident. Els monestirs benedictins varen ser i són focus de religiositat i de cultura, contribuint de manera decisiva a la configuració cristina d’Europa. És molt conegut el lema benedictí “ora et labora”, que indica que a la vida monacal es combinen els treballs variats amb una intensa vida de pietat.

L’evangeli d’avui ens recorda la pregunta de Pere a Jesús sobre què serà dels que ho han deixat tot per seguir-lo. Pere, com ens pot passar a nosaltres, deuria tenir un cert neguit sobre el futur. La resposta del Senyor ens ha d’omplir d’esperança, perquè el qui segueix Jesús renunciant a tot allò que pot ser-ne un impediment, no perd pas res; ben al contrari, guanya ja en aquesta vida i després la vida eterna.

Les coses que cal deixar, especialment pel que fa als cristians corrents que viuen enmig del món, no són tan les realitats materials, necessàries per viure, treballar, descansar, etc... sinó allò que no té consistència, la “saviesa d’aquest món”, el que tanca i endureix els cors fent l’home desgraciat.

Prescindir del que ens aparta del Senyor, ho hem de fer sempre; però saber prescindir d’allò que, sense ser dolent, ara no em convé o és un obstacle per seguir més de prop Jesús, no sempre és fàcil: pot ser un treball en el que busco més la pròpia complaença que el servei, o l’autoafirmació egoista; o una amistat a la que en lloc d’ajudar-la a buscar el Senyor, me’n allunya; o una manera de descansar que més que distreure’m i ajudar-me a reparar les forces em fa perdre el temps o em posa en perill d’ofendre Déu.

Com deia el Papa Benet en l‘homilia de la Missa en la que iniciava el seu pontificat: “No tingueu por del Crist! Ell no pren res i ho dona tot. Qui es dóna a ell, rep el cent per un. Sí, obriu, obriu de bat a bat les portes al Crist i trobareu la veritable vida”.