Evangeli (Mc 12, 28-34)
En aquell temps, un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:
—Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre:
—El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
Llavors el mestre de la Llei li digué:
—És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
—No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
Comentari
“Ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta”. Així acaba l'evangeli d'avui, després de la trobada de Jesús amb l’escriba que li demana quin és el manament principal, l'imprescindible, el que dona sentit a la pròpia vida.
Jesucrist no respon amb una teoria, amb un raonament o una informació. Per a ell, aquest manament és vida i es concreta en una manera de viure. Per entendre-ho cal saltar a una altra dimensió: del raonament a la trobada.
Estimar Déu i els altres suposa trobar-se amb Déu i amb els altres, cedir-los espai al nostre interior perquè Déu i els altres siguin el fonament de la pròpia vida. I per això alguns oients de Jesús queden callats, perquè potser no gosen fer aquest pas.
Una cosa és trobar un home que parla de l'amor de Déu, i una altra és trobar un home que és l'Amor de Déu encarnat; i que ens vol elevar a aquest nivell, a aquesta lògica de l'amor i del lliurament sense condicions.
L'Amor a Déu exigeix tot el cor, tota l'ànima, tot el pensament, totes les forces.
Jesucrist es presenta així, com l'Amor de Déu encarnat, que es dona per complet, que estima sense reserves. Ell és la carn d'aquest manament. A l'Eucaristia, precisament, el mengem, a ell, per poder assolir aquesta totalitat al cor, per poder estimar així, en ell, sense límits ni mediocritats.