“Tot s’ha acomplert”

Admira la fermesa de Santa Maria: al peu de la Creu, amb el dolor humà més gran ―no hi ha dolor com el seu dolor―, plena de fortalesa. ―I demana-n'hi, d'aquesta fermesa, perquè tu també sàpigues estar al costat de la Creu. (Camí, 508)

Dalt de tot de la Creu és escrita la causa de la condemna: Jesús Natzarè, Rei dels jueus (Ioh., XIX, 19). I tots el qui passen per allà, l'injurien i es burlen d'Ell.

Si és el rei d'Israel, que baixi ara de la Creu (Mt., XXVII, 42).

Un dels lladres surt en defensa de Jesús:

Aquest no ha fet cap mal... (Lc., Y,XIII, 4 l).

Després adreça a Jesús una petició humil, plena de fe:

Senyor, recordat de mi quan siguis al teu regne (Lc., XXIII, 42).

En veritat et dic que avui mateix seràs amb mi al paradís (Lc., XXIII, 43).

Vora la Creu hi ha la seva Mare, Maria, amb altres santes dones. Jesús la mira, i després mira el deixeble que Ell estima, i diu a la Mare:

Dona, aquí tens el teu fill.

Després diu al deixeble:

Aquí tens la teva Mare (Ioh., XIX, 26-27).

S'apaga la lluminària del cel, i la terra resta sumida en tenebres. Són prop de les tres, quan Jesús exclama:

Elí, Elí, lamma sabachtani? És a dir. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'has abandonat? (Mt ., XXVII, 46).

Després, sabent que totes les coses son a punt de consumar-se perquè es compleixi l'Escriptura, diu:

Tinc set (Ioh., XIX, 28).

Els soldats xopen una esponja amb vinagre, i posant-la en una canya d'hisop la hi atansen a la boca. Jesús xucla el vinagre, i exclama:

Tot s'ha acomplert (Ioh., XIX, 30).

El vel del temple s'esquinça, i la terra tremola, quan el Senyor clama amb un gran crit:

Pare, a les teves mans encomano el meu esperit (Lc., XXIII, 46).

I expira.

Estima el sacrifici, que es font de vida interior. Estima la Creu, que és altar del sacrifici. Estima el dolor, i fes com Crist: beure el calze de l'amargura, fins a la darrera gota. (Via Crucis, 12a estació)