“T’ha d’urgir la caritat de Crist”

Et cal vida interior i formació doctri­nal. Exigeix-te! -Tu -cavaller cristià, dona cristiana- has de ser sal de la terra i llum del món, perquè estàs obligat a donar exemple amb sant desvergonyiment.

-T'ha d'urgir la caritat de Crist i, en sentir-te un altre Crist i saber-te un altre Crist des del moment en què li has dit que el segueixes, no et separaras dels teus iguals -els teus parents, els teus amics, els teus col-legues-, igual com no se separa la sal de l'aliment que condimenta. La teva vida interior i la teva formació com­prenen la pietat i el criteri que ha de tenir un fill de Déu, per assaonar-ho tot amb la seva presència activa. Demana al Senyor que sempre siguis aquell bon condiment en la vida dels altres. (Forja, 450)

Un cristià no pot deturar-se tan sols en problemes personals, ja que ha de viure de cara a l'Esglèsia universal, pensant en la salvació de totes les ànimes.

Així, fins i tot aquestes facetes que podrien ésser considerades més privades i intimes -la preocupació pel propi millorament interior- en realitat no són personals: perquè la santificació forma una sola cosa amb l'apostolat. Ens hem d'esforçar, per tant, en la nostra vida interior i en el desenvolupament de les virtuts cristianes, pensant en el bé de tota l'Esglèsia, ja que no podríem fer el bé i fer conèixer Crist, si en nosaltres no hi hagués un afany sincer de fer realitat pràctica les ensenyances de l'Evangeli.

Impregnats d'aquest esperit, les nostres pregàries, encara que comencin per temes i propòsits personals, acaben sempre anant per vies de servei als altres. I si caminem agafats de la mà de la Verge Santíssima, Ella farà que ens sentim germans de tots els homes, perquè tots som fills d'aquest Déu del qual Ella n'és Filla, Esposa i Mare.

Els problemes del nostre proisme han de ser els nostres problemes. La fraternitat cristiana s'ha de trobar ben endinsada al fons de l'ànima, de manera que ningú no ens sigui indiferent. Maria, Mare de Jesús, que el va criar, educar i acompanyar durant la seva vida terrenal i que ara és al seu costat al cel, ens ajudarà a reconèixer Jesús que ens passa pel costat, que se'ns fa present en les necessitats dels nostres germans els homes. (És Crist que passa, 145)

Rebre missatges per correu electrònic

email