“Quaresma: temps de penitència”

Atansar-se una mica més a Déu vol dir estar disposat a una nova conversió, a una nova rectificació, a escoltar atentament les seves inspiracions −els desigs sants que fa brollar en les nostres ànimes−, i a posar-los en pràctica. (Forja, 32)

Hem entrat en el temps de Quaresma: temps de penitència, de purificació, de conversió. No és pas una feina fàcil. El cristianisme no és un camí còmode: no n'hi ha prou d'estar a l'Església i deixar que passin els anys. En la vida nostra, en la vida dels cristians, la conversió primera aquest moment únic, que cadascú recorda i en el qual hom veu clarament allò que el Senyor ens demana és important; però encara són més importants, i més difícils, les successives conversions, per tal de facilitar el treball de la gràcia divina amb aquestes conversions successives, cal mantenir l'ànima jove, invocar el Senyor, saber escoltar, haver descobert allò que va malament, demanar perdó.

Invocabit me et ego exaudiam eum, llegim en la litúrgia (...): si veniu a mi, jo us escoltaré, diu el Senyor. Considereu aquesta meravella dels miraments que Déu té envers nosaltres, sempre disposat a escoltar-nos, pendent en cada moment de la paraula de l'home. En tot moment −però especialment ara, ja que el nostre cor està ben disposat, decidit a purificar-se, Ell ens sent, i no desatendrà allò que demana un cor penedit i humiliat. (És Crist que passa, 57)

Rebre missatges per correu electrònic

email