Del fet que tu i jo ens portem com Déu vol ―no ho oblidis―, en depenen moltes coses grans. (Camí, 755)
Nosaltres som pedres, carreus, que es mouen, que senten, que tenen una voluntat libèrrima.
Déu mateix és el picapedrer que ens va traient els cantells, arreglant-nos, modificant-nos, tal com Ell vol, a cops de martell i de cisell.
No ens vulguem apartar, no vulguem esquivar la seva Voluntat perquè, de qualsevol manera, no podrem evitar els cops. ―Patirem més i inútilment, i en lloc de la pedra polida i preparada per edificar, serem un munt informe de grava que la gent trepitjarà amb menyspreu. (Camí, 756)
L'acceptació rendida de la Voluntat de Déu porta necessàriament el goig i la pau: la felicitat en la Creu. ―Aleshores es veu com el jou de Crist és suau i la seva càrrega no és feixuga. (Camí, 758)
Un raonament que duu a la pau i que l'Esperit Sant dóna fet als qui volen la Voluntat de Déu: Dominus regit me, et nihil mihi deerit ―el Senyor em governa, res no em mancarà.
¿Quina cosa pot inquietar una ànima que repeteixi de veritat aquestes paraules? (Camí, 760)