“Meditació - Temps fix i a hora fixa”

Meditació. ―Temps fix i a hora fixa. ―Si no, s'adaptarà a la nostra comodi­tat: això és falta de mortificació. I l'oració sense mortificació és poc eficaç. (Solc, 446)

Venceu, si de cas us n’adoneu, la ganduleria, el fals criteri que l’oració pot esperar. No deixem mai per a demà aquesta font de gràcies. Ara és el temps oportú. Déu, que és un espectador amorós del nostre dia sencer, presideix la nostra íntima pregària: i tant tu com jo -ho torno a assegurar- hem de confiar-nos a Ell tal com un home es confia a un germà, a un amic, a un pare. Li dius -jo li dic- que Ell és tota la Grandesa, tota la Bondat, tota la Misericòrdia. I afegeix: per això em vull enamorar de Vós, malgrat la tosquedat de les meves maneres, d’aquestes pobres mans meves, atrotinades i maltractades per la pols dels caminots d’aquesta terra.

(…) Que no manquin en la nostra jornada uns moments dedicats especialment a freqüentar Déu, elevant envers Ell el nostre pensament, i sense que les paraules tinguin necessitat de pujar als llavis, perquè canten prou en el cor. Dediquem el temps que calgui a aquesta norma de pietat; a una hora fixa, si pot ésser. Al costat del Sagrari, acompanyant qui es va quedar per Amor. I si no hi hagués altre remei, a qualsevol lloc, ja que el nostre Déu està en la nostra ànima en gràcia. (Amics de Déu, núm. 246 - 249)

Rebre missatges per correu electrònic

email