L'Anunciació del Senyor

Si que enamora l'escena de l'Anuncia­ció. ―Maria ―¡quantes vegades ho hem meditat!― està recollida en oració..., posa els cinc sentits i totes les potències a parlar amb Déu. En l'oració coneix la Voluntat divina; i amb l'oració la fa vida de la seva vida: ¡no oblidis l'exemple de la Mare de Déu! (Solc, 481)

No oblidis, amic meu, que som infants. La Senyora del dolç nom, Maria, està recollida en oració.

Tu ets, en aquella casa, allò que vulguis ser: un amic, un servent, un curiós, un veí... —Jo ara no m’atreveixo a ser res. M’amago rere teu i, astorat, contemplo l’escena:

L’Arcàngel diu el seu missatge... ―Quomodo fiet istud, quoniam virum non cognosco? —Com es farà això, si jo no conec home? (Lc 1, 34).

La veu de la nostra Mare concentra en la meva memòria, per contrast, totes les impureses dels homes..., també les meves.

I com detesto llavors aquestes vils misèries de la terra!... Quins propòsits!

Fiat mihi secundum verbum tuum. ―Que es faci en mi segons la teva paraula (Lc 1, 38). A l’encís d’aquestes paraules virginals, el Verb es féu carn.

Som a punt d’acabar la primera dena... Encara em queda temps de dir al meu Déu, abans que cap altre mortal: Jesús, t’estimo. (Sant Rosari, 1er misteri de goig).