“Fam i set d’Ell i de la seva doctrina”

Sense vida interior, sense formació, no hi ha veritable apostolat ni obres fecun­des: la labor és precària i fins i tot fictícia. ―¡Quina responsabilitat, per tant, la dels fills de Déu!: hem de tenir fam i set d'Ell i de la seva doctrina. (Forja, 892)

A vegades, amb la seva actuació, alguns cristians no donen al precepte de la ca­ritat el valor màxim que té. Crist, rodejat pels seus, en aquell meravellós sermó final, deia a ma­nera de testament: Mandatum novum do vobis, ut diligatis invitem un manament nou us dono, que us estimeu els uns als altres.

I encara va insistir: in hoc cognoscent omnes quia discipuli mei estis en aixó coneixerà tothom que sou els meus deixebles, si us teniu amor els uns als altres.

Tant de bo ens decidim a viure com Ell vol! (Forja, 889)

Si manca la pietat aquell llaç que ens lliga a Déu amb força i, per Ell, als altres, perquè en els altres hi veiem Crist, és ine­vitable la desunió, amb la pèrdua de tot esperit cristià. (Forja, 890)

Agraeix de tot cor al Senyor les potèn­cies admirables..., i terribles, de la intel·ligència i de la voluntat amb les quals t'ha vol­gut crear. Admirables, perquè et fan semblant a Ell; terribles, perquè hi ha homes que les enfron­ten contra el seu Creador.

A mi, com a síntesi del nostre agraïment de fills de Déu, se m'acut dir-li, ara i sempre, a aquest Pare nostre: serviam! et serviré! (Forja, 891)

Rebre missatges per correu electrònic

email