“Donar és propi d’enamorats”

El teu talent, la teva simpatia, les teves condicions... es perden: no te les deixen aprofitar. ―Pensa bé aquestes paraules d'un autor espiritual: «No es perd l'encens que s'ofereix a Déu. ―És més honorat el Senyor amb l'abatiment dels teus talents que no pas amb el seu ús en va». (Camí, 684)

Després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. Aturem-nos una mica per entendre aquest passatge del Sant Evangeli. Com és possible que nosaltres, que no som res ni valem res, fem ofrenes a Déu? Diu l'Escriptura: tot bon present i tot do perfecte vénen de dalt. L'home no encerta ni tan sols a descobrir enterament la profunditat i la bellessa dels regals del Senyor: Si sabéssis el do de Déu!, respon Jesús a la dona samaritana. Jesucrist ens ha ensenyat d'esperar-ho tot del Pare, de cercar, abans que res, el regne de Déu i la seva justícia, ja que tota la resta ens serà donada de més a més, i Ell sap prou bé què necessitem nosaltres.

En l'economia de la salvació, el Nostre Pare té cura de cada ànima amb una delicadesa amorosa: cadascú ha rebut de Déu el seu propi do, qui d’una manera, qui d'una altra. Semblaria inútil, doncs, d'afanyar-se a ofrenar al Senyor quelcom d’allò que li fos necessari: des de la nostra situació de deutors que no tenen amb què pagar, els nostres dons s'assemblarien als de l'Antiga Llei, que Déu ja no accepta: Vós no heu volgut, ni us plauen gens, els sacrificis, ni les ofrenes ni els holocauts pel pecat, tot de coses que són ofertes segons la Llei.

Però el Senyor sap que donar és cosa d'enamorats, i Ell mateix ens assenyala allò que dessitja de nosaltres. Tant li fan les riquesses, i els fruits, i els animals de la terra, del mar o de l'aire, ja que tot això es veu; vol alguna cosa íntima, que hàgim de donar-Ii amb llibertat: fill meu, dóna'm el teu cor. Ho veieu? No en té prou de compartir: ho vol tot. No va buscant coses nostres, ho torno a dir: ens vol a nosaltres mateixos. D'aquí i solament d'aquí, arrenquen tots els altres presents que podem oferir al Senyor. (És Crist que passa, 35)