“Déu no es cansa de les nostres infidelitats”

Ser petit: les grans audàcies són sempre dels nens. ―Qui demana... la lluna? ―Qui no s'atura en perills per tal d'aconseguir el seu desig? «Poseu-hi», en un nen «així», molta gràcia de Déu, el desig de fer la seva Voluntat (de Déu), molt amor a Jesús, tota la ciència humana que la seva capacitat li permeti d'adquirir... i tindreu re­tratat el caràcter dels apòstols d'ara, tal i com indubtablement Déu els vol. (Camí, 857)

La filiació divina és el fonament de l'esperit de l'Opus Dei. Tots els homes són fills de Déu. Però un fill pot reaccionar, davant el seu pare, de moltes maneres. Cal esforçar-se a ésser uns fills que procuren adonar-se que el Senyor, en estimar-nos com a fills, ha fet que visquem a casa seva, enmig d'aquest món, que siguem de la seva família, que allò que és seu és nostre i el que és nostre és seu, que tinguem aquesta familiaritat i confiança en Ell que ens fa demanar, com el nen petit, la lluna!

Un fill de Déu tracta el Senyor com a Pare. El seu tracte no es un obsequi servil, ni una reverència formal, de mera cortesia, sinó que és ple de sinceritat i de confiança. Déu no s'escandalitza dels homes. Déu no es cansa de les nostres infidelitats. El nostre Pare del Cel perdona qualsevol ofensa, quan el fill hi retorna altra vegada, quan es penedeix i demana perdó. Nostre Senyor és tan Pare, que preveu els nostres desigs d'ésser perdonats, i s’avança, obrint-nos els braços amb la seva gràcia.

Mireu que no m'invento res. Recordeu aquella paràbola que el Fill de Déu ens va explicar perquè entenguéssim l'amor del Pare que és al cel: la paràbola del fill pròdig.

Encara era un tros lluny, diu l'Escriptura, que el seu pare el va veure, i se li entendriren les entranyes i, corrents, se n'anà al seu encontre, se li va tirar al coll, i el besava. Aquestes són les paraules del llibre sagrat: i el besava, se'l menjava a petons. ¿Cap home pot parlar més humanament? ¿Cap home pot descriure d'una manera mes gràfica l'amor paternal de Déu envers els homes? (És Crist que passa, 64)