“Cadàver de Crist”

Nicodem i Josep d'Arimatea −que eren, d'amagat, deixebles de Crist− intercedeixen, per Ell des dels alts càrrecs que ocupen.

A l'hora de la soledat, de l'abandó total i del menyspreu... llavors donen la cara audacter (Mc., XV, 43) ... : valentia heroica! Jo pujaré amb ells al peu de la Creu, estrenyeré el cos fred, el cadàver de Crist, amb el foc del meu amor.... el desclavaré amb els meus desgreuges i mortificacions.... l'embolcallaré amb el llençol nou de la meva vida neta, i l'enterraré en el meu pit de roca viva, d'on ningú no me'l podrà arrencar, i allí, Senyor, descanseu-hi! Quan tothom us abandoni i menyspreï... serviam!, jo us serviré, Senyor. (Via Crucis, 14a estació, n.1)

Haureu observat la manera com algunes mares, mogudes d'un orgull legítim, s'apressen a posar-se al costat dels fills quan triomfen, quan reben un reconeixement públic. D'altres, en canvi, fins i tot en aquests moments romanen en un segon pla, estimant en silenci. Maria era així, i Jesús ho sabia.

Ara, en canvi, en l'escàndol del Sacrifici de la Creu, Santa Maria hi era present, sentint amb tristesa els qui passaven, i l'insultaven movent el cap i dient: Tu que destrueixes el Temple de Déu i en tres dies el reconstrueixes, salva't a tu mateix; si ets Fill de Déu, baixa de la Creu. Nostra Senyora escoltava les paraules del seu Fill, unint-se al seu dolor: Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat? Què hi podia fer, Ella? Fondre's amb l'amor redemptor del seu Fill, oferir al Pare el dolor immens com una espasa esmolada que traspassava el seu Cor pur.

Novament Jesús se sent confortat, amb aquesta presència discreta i amorosa de la Mare. Maria no crida, no va d'una banda a l'altra. Stabat: està dempeus, al costat del Fill. És aleshores quan Jesús la mira, i adreça després la mirada a Joan. I exclama: Mare, aquí teniu el vostre fill. Després diu al deixeble: aquí tens la teva Mare. En Joan, Crist confia a la seva Mare tots els homes i especialment els seus deixebles: els qui havien de creure en Ell.

Felix culpa, canta l'Església, feliç culpa, perquè ha aconseguit de tenir un tal i tan gran Redemptor. Feliç culpa, hi podem afegir també, que ens ha merescut de rebre per Mare Santa Maria. Ja estem segurs, per tal com res no ens ha de preocupar: perquè Nostra Senyora, coronada Reina del Cel i de la terra, és l'omnipotència suplicant davant de Déu. Jesús no pot negar res a Maria, ni tampoc a nosaltres, fills de la seva mateixa Mare. (Amics de Déu, núm. 287-288)