Resum del viatge de Mons. Fernando Ocáriz a Paraguai

El passat 13 d'agost, Mons. Fernando Ocáriz va iniciar la seva visita pastoral a Paraguai. En aquesta notícia es relaten alguns detalls.

13 d'agost | 14 d'agost | 15 d'agost| 16 d'agost


16 d'agost

Mons. Fernando Ocáriz va començar el seu últim dia a Paraguai predicant a l'oratori de La Cumbrera per a un grup de fidels de la prelatura. Els va parlar de fraternitat, de saber perdonar, de servei. Va citar, entre altres, aquell ensenyament de sant Josepmaria que "la caritat, més que en donar, està en comprendre" i els va animar a estar pendents de les necessitats dels altres.

Després va anar a la nunciatura apostòlica per visitar a Mons. Eliseo Ariotti, nunci a Paraguai. Va ser una trobada breu i cordial, a la qual va seguir una visita a l'arquebisbe d'Asunción, Mons. Edmundo Valenzuela, a la seu de l'arquebisbat, situat davant de la catedral metropolitana. Van recordar, entre altres coses, la recent beatificació de "Chiquitunga", la primera beata paraguaiana, objecte d'una estesa devoció popular.

Posteriorment, el prelat de l'Opus Dei va visitar el col·legi Campoalto, una tasca educativa de 600 alumnes inspirada en els ensenyaments de sant Josepmaria. A l'entrar a l'escola, l'esperava un bulliciós "carreró" de nens que anaven saludant-lo a mesura que avançava, dirigint-se al oratori. Es celebra avui a Paraguai el dia del nen. Mons. Ocáriz, divertit, caminava ràpid mentre els oferia les seves mans obertes i els nois les colpejaven amb entusiasme.

Ricardo li va regalar un crucifix d'art paraguaià, primorosament confeccionat. Carlos i Rafael, director de la institució, li van explicar algunes característiques de l'escola.

Després de saludar un grup de mares allí present, es va dirigir al centre del pati, on el van envoltar centenars d'alumnes. Mons. Ocáriz va prendre el micròfon i va agrair que l'haguessin rebut a l'escola i els va encoratjar a ser bons estudiants, bons amics, i a cercar cada vegada més el tracte amb Jesucrist.

Al migdia, després d'algunes reunions, va rebre a famílies al centre cultural Villa Morra.

Diverses persones li van manifestar la mateixa idea: "Estem contents amb la seva visita. Durem a altres amics, el que hem après avui al seu costat". Gloria li va donar les gràcies. "Torni aviat, Pare!" Allò que el prelat va respondre: "Que no passin 21 anys!".

Després va partir cap a l'aeroport, on l'esperaven algunes joves. Estava també un matrimoni jove amb tres nens petits, que van aprofitar per saludar-lo.


15 d'agost

El prelat va celebrar l'Eucaristia de l'Assumpció de la Mare de Déu a l'oratori de La Cumbrera. Aquell dia, a més, era el 47è aniversari de la seva ordenació sacerdotal.

A mig matí hi va haver una primera tertúlia amb dones en el centre de convencions Mariscal López. Teresa va tocar amb l'arpa una cançó que també havia interpretat l'any 1974 davant de sant Josepmaria a Buenos Aires.

Arran de les preguntes, Mons. Ocáriz va anar tractant diversos temes: des de l'amor i la fidelitat en el matrimoni, fins a l'ordre i la diligència. Mónica va explicar que sempre que viatgen en família s'encomanen a l'àngel de la guarda i que fa un mes van tenir un greu accident de trànsit, però miraculosament van sortir il·lesos. Llavors li va preguntar com va néixer a l'Opus Dei el costum de la benedicció de viatge. Mayra, per la seva banda, li va demanar un consell per no descuidar el tracte amb Déu en aquest món atrafegat. El prelat va destacar la importància de l'ordre per dominar una situació difícil a fi de no deixar que aquesta situació ens domini a nosaltres.

Després de dinar, Mons. Ocáriz va fer la sobretaula a la Casa Colonial. En entrar, li van cantar la polca "Felicidades". També va sonar la guarania titulada: Mombyry Guive ("Des de lluny"), en idioma guaraní.

María Angélica, una de les primeres dones que va arribar al Paraguai a iniciar la tasca de l'Opus Dei, li va lliurar en representació de tots, un calze d'orfebreria típica paraguaiana.

Més tard hi va haver una trobada amb joves. Angie, Gianni i Guada van ballar "Acuarela paraguaya", amb vestits típics, càntirs i ampolles al cap.

Luisa li va explicar que va conèixer l'Obra a través d'una col·lega i li va comentar que el que més el va impressionar va ser la possibilitat de santificar el treball.

Mons. Ocáriz va visitar el Col·legi Las Almenas per beneir el nou oratori. Després de saludar a diverses persones les alumnes de tercer grau, que enguany faran la Primera Comunió, el van rebre cantant l'himne del col·legi. Va entrar a l'oratori i va pregar amb tots una avemaria. Va comentar com era de bonic el retaule. Després, va descobrir una placa commemorativa que recorda que aquest oratori, dedicat a la Sagrada Família, va ser construït amb la col·laboració de les famílies i exalumnes de l'escola. En sortir, va encendre una espelma mentre que tres exalumnes, dues d'elles bessones no vidents, cantaven l'Ave Maria de Schubert.

De tornada al centre de convencions, Juan José va recordar les lloances del Papa Francesc a la dona paraguaiana i va fer broma sobre que el comentari no deixa ben parats als homes. Prenent ocasió d'això, va consultar com combatre el masclisme i ser més compromesos en les tasques de la llar. El prelat el va convidar a estimar cada dia més a la seva esposa, dedicar temps a la pregària i pensar maneres de concretar aquest afecte.

Sergio va proposar al prelat que, cada vegada que resi el misteri del rosari de l'Assumpció de la Mare de Déu, es recordi del Paraguai i li va demanar una recomanació per cuidar l'amor conjugal. Mons. Ocáriz va suggerir-li que aprengui de l'experiència dels seus fracassos i a demanar-li ajuda al Senyor.


14 d'agost

El prelat va visitar les instal·lacions de la nova seu del col·legi Buenafuente, annexa a La Cumbrera. Tot i que el dia va estar ennuvolat i plovisquejava, va plantar un arbre ajudat per Koki, col·laborador de Buenafuente.

Els alumnes i les alumnes del suport escolar van venir molt d'hora amb els seus pares i li van cantar "Mbaéichapa". El prelat els va agrair la seva presència i els va impartir la seva benedicció. També va repartir caramels als més petits i va encendre una espelma davant d'una imatge de la Mare de Déu.

Al migdia, va rebre a diverses famílies d'Encarnación, Ciudad del Este i Asunción. La família Feschenko, li va lliurar uns rosaris que van confeccionar entre tots, amb un record especial, perquè Mons. Fernando Ocáriz els regali durant el seu viatge.

Els Portillo van sorprendre amb un rap que Nacho, d'onze anys, havia preparat per l'ocasió:“Somos los Portillo y aquí estamos contigo. Por ti siempre rezamos, pues una gran responsabilidad estás llevando. Gracias a ti la gente va creyendo, gracias a ti el cristianismo va subiendo”.

Després de dinar, es va dirigir a la Casa Colonial per tenir una tertúlia amb dones de l'Opus Dei. Venien de diverses ciutats: Asunción, Ciudad del Este i Encarnación. A més, hi havia un petit grup de Posadas (Argentina) i de Montevideo (Uruguai). Una de les presents li va lliurar de part de la seva neboda de 9 anys una guardiola amb forma de porquet, perquè el prelat ho usi per a ajudar a la gent durant el viatge.

Més tard, va tornar al "living" de La Cumbrera per saludar a més famílies i, després, reunir-se amb estudiants. La trobada va començar amb una invitació a llegir l'Evangeli, imaginant que cada un és un personatge de l'escena. Va explicar que aquest és un camí "molt bo per tenir sintonia amb Jesucrist".

A continuació, David li va consultar sobre la millor manera de preparar-se per al proper sínode sobre els joves i la vocació. El prelat li va respondre que el primer de tot és pregar. Després, plantejar-se el discerniment vocacional, sabent que Déu té un pla per a cada un: la santedat, i que "el que Déu ens demana és un do que ens fa".

Diego va fer broma sobre la llarga espera de 21 anys per rebre'l al Paraguai i va manifestar la seva inquietud per aprofitar millor la formació quan un es va acostumant a les xerrades de vida cristiana. El prelat li va recordar que fa 21 anys Diego encara no havia nascut i li va proposar "reconquistar la il·lusió de la primera vegada", perquè "quan la fe és viva, sorgeix el desig de conèixer més Jesucrist".

La visita al col·legi Laguna Grande va generar un moment especial: li van regalar una samarreta i li van donar a prendre terere —beguda tradicional del país— amb la mateixa "guampa" que havia pres el Papa Francesc. Martín, de Ciudad del Este, li va preguntar pel bon ús del mòbil i el prelat el va animar a ser sincer amb si mateix: què cerco en usar el telèfon? Ezequiel li va explicar que ell no va a un centre de l'Opus Dei, sinó que l'Opus Dei ve a casa, perquè a Encarnación, les activitats de formació es fan a casa seva. Davant això, el prelat els va dir que "l'apostolat de l'Opus Dei està a les vostres mans, les teves i les dels teus amics".

A les 19 h, la Parròquia de San Cristóbal desbordava de gent, per la doble alegria de celebrar la Festa de l'Assumpció, patrona de la Ciutat, i participar de la concelebració presidida per Mons. Ocáriz, acompanyat dels preveres Víctor Urrestarazu, Andrej Rant, Jorge Gisbert, Luis Aguirre, Federico Mernes i Juan Carlos Alegre.

A les intencions, es va recordar a Mons. Rogelio Livieres, en el tercer aniversari del seu traspàs, primer sacerdot de l'Obra d'origen paraguaià i bisbe emèrit de Ciudad del Este.

En l'homilia, va destacar la relació entre la festa de l'Assumpció i la història de la ciutat, i va reflexionar sobre que "l'Assumpció fa que la Mare de Déu estigui més a prop nostre, la fa de tal manera unida a Déu que és capaç d'escoltar-nos i estar present amb cadascuna i cadascun de nosaltres". Ha destacat que "ens escolta com a mare" i que "el Cel està molt a prop nostre, per una mediació materna": "Sempre està disposada a escoltar-nos... això ens ha d'animar a acudir més a la Mare de Déu, a tenir més confiança en la pregària a la Mare de Déu, concretant de moltes maneres el que la tradició de l'Església ens transmet —el rosari, altres devocions...—, però que sigui sempre amb aquest sentiment filial —som veritablement fills de la qui és Mare de Déu—".

Finalment, va recordar la importància del servei: "A l'Evangeli que acabem d'escoltar, el primer que fa és pensar en la seva cosina, posar-se en camí amb promptitud, amb pressa, per quedar-se mesos ajudant-la".

"Tot aquest camí —va continuar— és un camí d'entrega als altres, de servei (...). Acudim molt a la Mare de Déu: demanem-li que ens ensenyi a servir, a comprendre, a disculpar, a preocupar-nos dels altres. Així, Ella ens porta, precisament, cap a Jesús".

Va compartir el sopar amb sacerdots socis de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. Entre anècdotes variades del treball i la docència, el Padre Bernardo li va comentar sobre la tasca apostòlica que fa en un barri perifèric de Ciudad del Este i va dir que tots dos estaven en la vigília de l'aniversari d'ordenació, ell complia cinc i el prelat quaranta-set.

13 d'agost

Asunción va rebre el prelat amb un clima inusualment fresc i enmig d'una explosió d'ipés (arbre originari de l'Amèrica del Sud) florits, els arbres que donen a la ciutat la seva fisonomia tan característica.

A la sala de recepcions de l'aeroport l'esperaven diverses famílies, amb nens anant i venint. Ricardo, per exemple, va saludar al prelat llarga i efusivament en guaraní, l'idioma oficial del país, juntament amb el castellà; la família Tapia li va mostrar un simpàtic cartell donant-li la benvinguda; els González, els Portillo, els Prieto, i els Colmán li van oferir flors i petits obsequis, mentre els nens jugaven amb globus de colors. L'atmosfera, plena d'afecte, era de serenitat i alegria.

Pocs minuts després, Mons. Fernando Ocáriz va arribar a La Cumbrera, la casa de recessos i activitats de formació que l'allotjarà en aquests dies. Va saludar a un grup de dones que l'estaven esperant. El van rebre amb un fort aplaudiment i amb la típica salutació local "Mbaéichapa Padre" -Com està, Pare! -. A més, van entonar de viva veu la cançó "Le damos la bienvenida".