Vaig conèixer l’Opus Dei per mitjà d’una carta que arribà a l’escola del poble sobre l’Escola d’hoteleria i llar Zunil. A la meva filla Mirna li interessà. Anàrem a veure-la, ens agradà i decidí estudiar allà. Aleshores començà la renovació cristiana de tota la meva família.

La meva filla m’explicava el que aprenia. Un dia em digué: “Mamà, vostès no poden seguir vivint així, sense casar-se”. Jo, per ignorància, no havia rebut el sagrament del matrimoni i mai havia pensat que fos necessari. Però la meva filla insistí i em facilità que assistís a unes classes de doctrina. Així vaig anar coneixent més Déu i aprenent moltes coses de la meva vida com a catòlica que no sabia. Em vaig preparar, i aquell any ens casàrem per l’Església.

Mai hauria pensat que podria ser de l’Opus Dei. Veia com el Senyor anava cridant a cadascuna de les meves filles i per a mi allò era com un somni. Les veia alegres, servicials, treballadores... Fins que un dia, també jo vaig rebre del Senyor el regal de la vocació. Perquè les persones que estem a l’Opus Dei, som persones cridades per Déu. Jo m’he entregat a Déu i em costa viure aquesta entrega cada dia; però he après de sant Josepmaria que és aquí, en el món, en els quefers diaris, on estem guanyant la nostra santificació: perquè guanyar el cel no és fàcil, és difícil, però Déu ens hi ajuda.