“Recordem les persones que pateixen a tot el món, especialment als països en guerra: a Terra Santa, a Ucraïna i Rússia: tanta gent patint, tants desastres. I això és nostre. Tothom és nostre, com va escriure sant Pau”. Aquestes paraules, pronunciades a la Universitat de Navarra per Mons. Fernando Ocáriz, van servir per començar la trobada amb famílies que participen de les activitats de l'Opus Dei a Navarra, el País Basc i La Rioja que va tenir lloc el 29 de juliol passat.

En la salutació inicial, el prelat de l'Opus Dei i gran canceller de la Universitat, va al·ludir a altres intencions que va proposar tenir presents: la pregària constant pel Sant Pare, el treball relacionat amb l'actualització dels estatuts de la Prelatura i el bon desenvolupament del Jubileu que va reunir a Roma prop d'un milió de joves.

Unes 3.000 persones es van acostar al campus de la Universitat de Navarra per gaudir d'una reunió familiar amb Mons. Ocáriz, en un lloc molt proper a l'esplanada on sant Josepmaria va pronunciar el 1967 l'homilia Estimar el món apassionadament.

Un matrimoni jove demanava consell sobre com concretar la unió a l'Església i al Papa; una persona que treballa a l'administració d'un Centre de l'Opus Dei plantejava com mostrar la grandesa de la cura i el servei; un dels pioners de la Universitat de Navarra que ha viscut a Pamplona 70 dels seus 95 anys; un treballador de la construcció; una empleada de la universitat va explicar que el seu germà sacerdot havia mort després d'una caiguda amb bicicleta i va reflectir l'impacte positiu del seu exemple a moltes persones; una farmacèutica preocupada per qüestions ètiques de la seva professió, i un altre matrimoni plantejava com afrontar com a pares cristians la possible vocació dels fills…

Davant d'aquests reptes, Mons. Ocáriz recalcà en diversos moments idees que va escoltar directament de sant Josepmaria: entre elles, la prioritat de la pregària per al cristià: “l'oració és l'única arma de l'Opus Dei”, va recordar. A més, va convidar a viure l'amistat amb totes les persones, també amb aquelles que pensen o viuen d'una manera que contrasta amb els plantejaments cristians, i la necessitat de tenir amplitud d'horitzons sense conformar-se amb el que s'ha aconseguit perquè, com deia sant Josepmaria pensant en l'Obra al final de la seva vida, “està tot fet i tot per fer”, sempre es pot arribar a més.

Pocs dies després, el Prelat va emprendre el viatge de tornada a Roma.