Testimonis dels protagonistes del miracle

Cronologia dels fets segons els testimoniatges oficials de Manuel Nevado i la seva esposa Consuelo Santos, el dermatòleg Isidro Parra, l'enginyer Luis Eugenio Bernardo i la infermera Carmen Esqueta.

Consuelo Santos Sanz, esposa del Dr. Nevado i infermera (Almendralejo, 1/07/1993):

"Recordo que quan ens vàrem casar, el desembre de 1962, ja presentava les primeres lesions degudes a la repetida exposició a l'acció dels raigs X.

"El juny de l'any 1992 es veié obligat a deixar d’operar, per impossibilitat manifesta. En aquella data, recordo que tenia plaques àmplies d'hiperqueratosi, alternades amb zones d'hiperpigmentació de la pell i, sobretot, diverses ulceracions al dors dels dits; la més important -i la que li molestava més-, una extensa ulceració, de vores infiltrades i indurades, que s'estenia sobre la totalitat del dors de la falange medial del dit mig de la mà esquerra. El meu marit es cobria aquestes ulceracions, de molt mal aspecte, amb diversos apòsits que jo li canviava sovint."

Dr. Isidro Parra Ortiz, professor de dermatologia i amic del Dr. Nevado des de 1963 (Mèrida, 2/07/1993):

"L'última vegada que li vaig veure aquesta afectació a les mans, va ser fa un any aproximadament, quan vàrem coincidir en una reunió d'amics. Aquell dia, a part de les lesions ja descrites i que jo ja coneixia, em cridà l'atenció una ulceració extensa que presentava al dors i a la zona lateral interna de la falange medial del dit cor de la mà esquerra; clínicament, es tractava amb tota claredat d'un carcinoma epidermoide. Li vaig recomanar amb insistència que hauria de sotmetre's a una extirpació quirúrgica d'aquella lesió. No em va fer cas i no es féu cap tractament."

Sor Carmen Esqueta Cabello, religiosa Mercedària de la Caritat i infermera, col·laboradora del Dr. Nevado des de 1962 (Jaén, 5/10/1993):

"A poc a poc, va haver de dedicar-se a una cirurgia menor. Deixà absolutament la traumatologia i tota mena d'operacions amb raigs X. L'única cosa que volia era reduir fractures menys importants i col·locar guixos; fins que hagué de deixar la cirurgia totalment."

Dr. Manuel Nevado Rey (Almendralejo, 30/06/1993):

"A principis de novembre de 1992, vaig haver d’anar al Ministeri d'Agricultura per resoldre alguns assumptes relacionats amb la meva activitat com agricultor. Al Ministeri, mentre buscàvem la persona amb qui havíem d'entrevistar-nos, ens trobàrem providencialment amb Luis Eugenio Bernardo Carrascal, un enginyer agrònom que treballa al Ministeri, el qual ens atengué molt amablement mentre esperàvem la persona que anàvem a veure."

Luis Eugenio Bernardo Carrascal, enginyer (Badajoz, 19/05/1994):

"Després d’atendre’ls, en acomiadar-los, em vaig fixar en les seves mans i de seguida em cridaren l’atenció, perquè les tenia completament cobertes de nafres. Li vaig preguntar què li passava i em comentà que sofria una important radiodermitis crònica des de feia molt temps.

"Amb els millors desitjos de poder-lo ajudar en alguna cosa, li vaig oferir una estampa amb l’oració per a la devoció al fundador de l’Opus Dei, mons. Josepmaria Escrivà de Balaguer, beatificat feia uns mesos -recordo que li ho vaig dir- i el vaig convidar perquè es posés sota la seva protecció i li encomanés el guariment de les seves mans."

Dr. Manuel Nevado Rey :

"Des d’aquell moment, vaig fer el que em va dir i, uns dies més tard, vaig anar de viatge a Viena per assistir a una reunió mèdica. Allí m’impressionà molt trobar-me, a totes les esglésies que visitava, estampes del Beat Josepmaria. Això em serví per invocar més la seva intercessió, tal com m’havien recomanat. Jo resava informalment, m’encomanava a la seva intercessió, sense cenyir-me al rés literal de l’oració de l’estampa. Però també la vaig resar algunes vegades."

Consuelo Santos Sanz:

"Em vaig adonar que les lesions de les seves mans milloraven molt en poc temps. Ja no em demanava que li canviés els apòsits i també em vaig adonar que les profundes ulceracions havien cicatritzat completament i havien desaparegut les plaques d’hiperqueratosi."

Dr. Manuel Nevado Rey:

"Des del dia que em donaren l’estampa, des del moment en què em vaig posar sota la intercessió del beat Josepmaria, les mans començaren a millorar i, aproximadament en uns quinze dies, desaparegueren les lesions i es quedaren com ara, perfectament guarides.

"És evident que aquest guariment no es pot explicar per motius naturals. Ja he dit que la radiodermitis és incurable i que no vaig utilitzar cap medicament. Només pensava que algun dermatòleg em podria fer un trasplant de pell per mirar de tancar les úlceres, però no vaig arribar a fer res."

Dr. Isidro Parra Ortiz:

"Recentment he tornat a veure’l i li he examinat les mans. Sorprenentment, la lesió que acabo de descriure ha desaparegut. La resta de les lesions que presentava han regressat espontàniament, sense cap tractament específic.

"En la meva experiència, prou àmplia en aquest tipus de lesions, es tracta d’una evolució inesperada i inexplicable: l’evolució habitual de les lesions pròpies de la radiodermitis crònica és contínua i progressiva, cap a la malignització, mai cap al guariment.

"No cal dir que no he vist mai ni un sol cas de regressió espontània, i és habitual que s’hagi de recórrer a l’amputació dels dits per tractar els carcinomes epidermoides que solen aparèixer amb el pas del temps."

Luis Eugenio Bernardo Carrascal:

"Pocs dies abans de Nadal, vaig rebre una trucada telefònica d’aquest senyor, el Dr. Nevado Rey, en què em comunicava, ple d’alegria, que les lesions de les seves mans havien desaparegut completament. Atribuïa el seu guariment a la intercessió del beat Josepmaria."

Dr. Manuel Nevado Rey:

"Jo tenia molta por que es produís una metàstasi, la qual cosa hauria tingut ja un pronòstic fins i tot infaust, però no va succeir. Senzillament, la radiodermitis quedà guarida i jo només puc atribuir-ho a la intercessió del beat Josepmaria Escrivà de Balaguer."