«Visc a Almendralejo (Badajoz). Durant molts anys he treballat en un hospital petit que jo mateix vaig iniciar, i que és atès per religioses Mercedàries. També he treballat en altres centres de la Seguretat Social, i he exercit la medicina privadament. Actualment l’activitat principal la tinc al centre assistencial de Zafra, on faig un nombre elevat d’intervencions quirúrgiques.

»A principi de novembre de 1992 vaig haver d’anar al ministeri d’Agricultura per resoldre uns afers relacionats amb l’activitat que també feia com a pagès. Al ministeri, mentre buscàvem la persona amb la qual havíem d’entrevistar-nos, ens vam trobar de manera providencial el senyor Luis Eugenio Bernardo Carrascal, un enginyer agrònom que treballa al ministeri i que ens va atendre amb molta amabilitat mentre esperàvem la persona que havíem de veure.

»Mentre xerràvem sobre diverses qüestions del ministeri, Luis Eugenio es va fixar en les meves mans i em va preguntar què m’hi passava. Jo li vaig explicar, per damunt, que tenia una radiodermitis crònica en estat avançat i que era una afecció incurable. Ell em va donar una estampa del beat Josepmaria Escrivà perquè m’encomanés a la seva intercessió.

»Ho vaig fer des d’aquell moment, i al cap d’uns dies, que vaig anar de viatge a Viena per assistir a una reunió mèdica, em va impressionar molt el fet de trobar-me estampes del beat Josepmaria a totes les esglésies que vaig visitar. Això em va servir per invocar-ne més la intercessió, sense cenyir-me literalment al text de l’oració, tot i que també la vaig resar alguns cops.

»Com he dit, patia una radiodermitis crònica des de feia moltíssims anys. Em sembla que els primers símptomes –depilació i eritemes diversos al dors de la mà esquerra– ja els tenia cap a 1962, que em vaig casar. Des d’aleshores, les lesions van anar augmentant, perquè durant molt de temps m’he vist obligat a reduir fractures amb l’ajuda d’equips de radiodiagnòstic de baixa qualitat i amb molt poques mesures de protecció.

»El mes de novembre de 1992, que vaig anar al ministeri d’Agricultura, tenia els dits de les mans molt afectats. A la mà esquerra l’índex, el cor i l’anular; a la dreta, sobretot l’índex i el cor. En concret, tenia diverses plaques d’hiperqueratosi i ulceracions de grandàries diferents –alguna, de fins a 2 cm de diàmetre– als tres dits esmentats de la mà esquerra i altres lesions diverses al dors de la mà esquerra i a les falanges proximals i al dors de la mà dreta.

»Em molestaven força les lesions de les mans i vaig haver d’anar abandonant les operacions. No me les veia gaire gent, perquè jo feia tots els possibles per amagar-les. Es pot dir que cap metge no em va aconsellar tractaments, perquè tothom sap que no s’hi pot fer res, amb la radiodermitis. N’hi va haver que em van aconsellar que m’hi posés vaselina o lanolina per suavitzar-les, i això sí que ho anava fent.

»Des del dia que em van donar l’estampa, des del moment que em vaig posar sota la intercessió del beat Josepmaria Escrivà, les mans van anar millorant, i en uns quinze dies, aproximadament, van desaparèixer les lesions i es van quedar com ara, perfectament curades.

»És evident que aquesta guarició no es pot explicar per motius naturals. Ja he dit que la radiodermitis és incurable, i que no vaig fer servir cap medicament. Només pensava que algun dermatòleg em fes un transplantament de pell per mirar de tancar les nafres, però no vaig arribar a fer res. Si bé procurava que no em veiessin les mans, hi ha molta gent que pot donar testimoni de com les tenia: posant per cas, evidentment, la meva muller; un dels meus fills, que és metge anatomopatòleg; dos metges dermatòlegs als quals els les vaig ensenyar unes quantes vegades: Isidro Parra i el professor Ginés Sánchez Hurtado; etc.

»Tal com va succeir la curació de la meva radiodermitis, jo ho explico aquí. Jo tenia molta por que es produís una metàstasi, que hauria tingut un pronòstic fins i tot infaust, però no va passar. Senzillament, es va curar la radiodermitis, i jo no puc fer altra cosa que atribuir-ho a la intercessió del beat Josepmaria Escrivà de Balaguer.

»Des de la curació, he tornat a treballar normalment, i torno a fer cirurgia general.

»Almendralejo, 30 de juny de 1993.»