Alguns mitjans de comunicació m’han preguntat sobre la pel·lícula “Camino”. Una vegada més vull partir del respecte a la llibertat d’expressió i la confiança en el valor de la creativitat artística.
Considero que aquesta ficció cinematogràfica ofereix una visió distorsionada de la fe en Déu, de la vida cristiana i de la realitat de l'Opus Dei.
L’ambient construït per aquesta pel·lícula no s’assembla en res a l’alegria, llibertat, esperit de comprensió i servei amb què procuren viure les dones i els homes de l'Opus Dei : és molt fàcil comprovar-ho.
Cada dia ho experimenten a Espanya els centenars de milers de persones que comparteixen la vida corrent amb un fidel de l'Opus Dei, o bé, participen en iniciatives com hospitals, centres d’ensenyament universitari, col·legis, tasques assistencials, treballs socials de tota mena nascudes de l'impuls apostòlic i l’esperit de servei dels fidels de l'Opus Dei.
Són realitats amb les portes obertes.
Com ja vaig dir en una ocasió, aquestes paraules de respecte serè, no volen crear ni participar en polèmiques interessades.
Manuel Garrido
Per a més informació:
"Caminos de concordia", per Juan Manuel Mora, Vicerector de Comunicació de la Universitat de Navarra Web oficial d'Alèxia González-Barros “Camino”, de Javier Fesser, i la veritable historia d'Alèxia
