A mitjan any 2022, el periodista Gareth Gore va sol·licitar còpia de la correspondència entre el fundador de l'Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà, i el banquer espanyol Luis Valls Taberner (1926-2006), membre de l'Opus Dei. Gore va afirmar estar escrivint una biografia de Valls Taberner. De bona fe, se li va concedir accés a les cartes i se li van facilitar nombroses entrevistes amb membres de la Prelatura de diversos països.
A principis del 2024, quan van aparèixer els materials promocionals del llibre, la suposada biografia per a la qual l'autor sol·licitava ajuda havia esdevingut un llibre contra l'Opus Dei. Durant la col·laboració amb l'autor, que va durar divuit mesos, Gore mai no va esmentar les greus i falses acusacions que són centrals al seu llibre. A més, l'autor va deixar per escrit la seva promesa de donar a l'Opus Dei l'oportunitat de respondre afirmacions controvertides. Però va ser fals: ni l'autor ni l'editorial van permetre verificar els fets que se sostenen al manuscrit.
El llibre Opus de Gareth Gore, un compendi de despropòsits
El llibre presenta fets tergiversats, errors, teories infundades i sobretot, mentides de les quals se serveix per abocar acusacions falses a partir de fonts esbiaixades o mal interpretades. El resultat és un compendi d'acusacions sense reflectir la realitat i interpretacions fantasioses. Entre altres, Gore sosté que l'Opus Dei és darrere de Donald Trump; que es mou per afany de poder polític i econòmic o —i això revesteix especial gravetat— que els sacerdots violen el secret sacramental per controlar les persones. Totes aquestes afirmacions no tenen fonament fins i tot al mateix llibre i atempten contra la dignitat d'una institució de l'Església catòlica i els seus membres.
Gareth Gore no admet la motivació espiritual a les persones de l'Opus Dei que dediquen les seves vides a Déu i al servei dels altres, i la substitueix per raons perverses. Mai no admet cap bona intenció. Segons aquesta lògica, no pot existir al món iniciativa de l'Església i les seves institucions que no revesteixi interessos esbiaixats.
L'afany econòmic i de poder que Gore atribueix a l'Opus Dei és fals. L'activitat que la Prelatura desenvolupa al món, amb els seus encerts i errors, està moguda per l'esperit de servei als altres sota la inspiració del missatge de sant Josepmaria. Aquestes activitats impulsades per l'Opus Dei van des d'associacions juvenils fins a hospitals, passant per col·legis i fundacions culturals. A més, hi ha altres iniciatives promogudes per persones que participen de l'esperit de l'Obra i a les quals es presta un servei espiritual sense tenir cap part en el seu desenvolupament econòmic o social[1].
Sobre el Banc Popular
Menció a part mereix Luis Valls Taberner, pel mal que el llibre fa a la memòria d'una persona morta fa 18 anys. De nou fal·laçment, el llibre insinua que l'Opus Dei va estar involucrat en la gestió del Banc Popular. Com se sap, l'Opus Dei no s'involucra en activitats mercantils ni financeres.
Luis Valls Taberner, que va ser president del Banc entre el 1972 i el 2004, formava part de l'Opus Dei i va voler destinar alguns dels seus recursos personals a ajudar iniciatives inspirades per l'Opus Dei.
Valls també va ajudar a crear diverses fundacions, algunes de les quals van rebre donacions del Banc Popular: els consellers del Banc van renunciar als seus drets estatutaris i van destinar aquests diners a l'acció social. Aquestes fundacions van facilitar ajut econòmic a diverses iniciatives promogudes tant per l'Opus Dei o persones relacionades amb aquesta institució, com moltes altres iniciatives socials que no tenien cap vincle amb l'Obra. Tot aquest ajut es va realitzar de manera absolutament transparent i legal, i generalment en forma de préstecs que han estat reemborsats.
Tretze anys després de la renúncia de Luis Valls com a president, el Banc Popular va tenir una greu crisi de liquiditat i va ser venut finalment al Banc Santander. L'Opus Dei no va tenir cap paper en aquests esdeveniments. Fa uns anys, els hereus del llegat de Luis Valls van crear una web per donar a conèixer la seva figura i la seva tasca i es pot consultar aquí.
Per aclariments addicionals sobre alguns temes concrets del llibre de Gareth Gore, podeu trobar més informació aquí.
[1] Pel que fa a les acusacions financeres, la majoria de les despeses de la Prelatura es destinen a donar suport al seu clergat i les operacions de la seva seu, com publica cada any a la seva web. D'altra banda, els membres de l'Opus Dei, en cooperació amb molts altres ciutadans, promouen nombroses iniciatives sense ànim de lucre que no pertanyen a la Prelatura, però que reben atenció pastoral de l'Opus Dei (en aquesta web podeu accedir a una llista d'aquestes) iniciatives tant a Espanya i com a la resta del món).