El camí de fe: escoltar, fer-se proïsme i testimoniar

El Papa Francesc ha clausurat el Sínode dels Bisbes sobre els joves amb una missa celebrada a la Basílica de Sant Pere. En l'homilia, el Sant Pare ha indicat tres passos fonamentals per acompanyar en el camí de la fe: escoltar, fer-nos propers i testimoniar en nom de Jesús. En fem un breu resum.

Enllaç al text complet de l'homilia en castellà (Vatican.va)

"Nosaltres també hem caminat junts, hem "fet sínode" i ara aquest evangeli —diu el Papa referint-se a l'Evangeli de diumenge— segella tres passos fonamentals per al camí de la fe.

1-. Escoltar, abans de parlar. L'apostolat de l'escolta

En primer lloc, ens fixem en Bartimeu: el seu nom significa "fill de Timeu". I el text ho especifica: «El fill de Timeu, Bartimeu» (Mc 10, 46). Però, mentre l'Evangeli ho reafirma, sorgeix una paradoxa: el pare està absent. Bartimeu jeu sol a la vora del camí, lluny de casa i sense un pare: no és algú estimat sinó abandonat. És cec i no té qui l'escolti; i quan volia parlar el feien callar. Jesús escolta el seu crit. I quan el troba el deixa parlar. No era difícil endevinar el que Bartimeu li hauria demanat: és evident que un cec el que vol és tenir o recuperar la seva vista. Però Jesús no és expeditiu, dóna temps a l'escolta. Aquest és el primer pas per facilitar el camí de la fe: escoltar. És l'apostolat de l'escolta: escoltar, abans de parlar.

Escoltar amb amor, amb paciència, com fa Déu amb nosaltres, amb les nostres oracions sovint repetitives. Déu mai es cansa, sempre s'alegra quan el busquem. Demanem també nosaltres la gràcia d'un cor dòcil per escoltar.

M'agradaria dir-vos als joves, en nom de tots nosaltres, adults: disculpeu-nos si sovint no us hem escoltat; si en lloc d'obrir el vostre cor, us hem omplert les oïdes. Com Església de Jesús desitgem escoltar-vos amb amor, segurs de dues coses: que la vostra vida és als ulls de Déu, perquè Déu és jove i estima els joves; i que la vostra vida també és preciosa per a nosaltres, més encara, és necessària per seguir endavant.

2-. Fer-se proïsme per transmetre el cor de la fe

Fer-se proïsme és portar la novetat de Déu a la vida del germà, és l'antídot contra la temptació de les receptes preparades. Preguntem-nos si som cristians capaços de ser pròxims, de sortir dels nostres cercles per abraçar als que "no són dels nostres".

3-. Testimoniar

No és cristià esperar que els germans que estan a la recerca truquin a les nostres portes; haurem d'anar on estan ells, no portant-nos a nosaltres mateixos, sinó Jesús. Ell ens envia, com a aquells deixebles, per animar i aixecar en el seu nom. Ell ens envia a dir-los a tots: "Déu et demana que et deixis estimar per ell".

En la trobada Jesús passa, en la trobada batega el cor de l'Església. Llavors, el que serà eficaç és el nostre testimoni de vida, no els nostres sermons.

Escoltar, fer-se proïsme, testimoniar. El camí de fe acaba en l'Evangeli d'una manera bonica i sorprenent, amb Jesús que diu: «Vés, la teva fe t'ha salvat» (v. 52). Però Bartimeu no va fer professions de fe, no va fer cap obra; només va demanar compassió. Sentir-se necessitats de salvació és el començament de la fe. És el camí més directe per trobar Jesús. La fe que va salvar a Bartimeu no era a la claredat de les seves idees sobre Déu, sinó en buscar-lo, en voler trobar-lo. La fe és una qüestió de trobada, no de teoria. En la trobada Jesús passa, en la trobada batega el cor de l'Església. Llavors, el que serà eficaç és el nostre testimoni de vida, no els nostres sermons.

I a tots vosaltres que heu participat en aquest "caminar junts", us agraeixo el vostre testimoni. Hem treballat en comunió i amb franquesa, amb el desig de servir Déu i el seu poble. Que el Senyor beneeixi els nostres passos, perquè puguem escoltar els joves, fer-nos proïsme seus i testimoniar l'alegria de la nostra vida: Jesús."

Més informació Sínode Joves: el que diu el document final