Seminaristes del món

Al Col·legi Eclesiàstic Internacional Sedes Sapientiae de Roma es preparen 82 aspirants al sacerdoci. Article de Ramon Balmes publicat a La Vanguardia el dia 19 de març de 2017.

Alex Vincent, Julio Diéguez (rector de Sedes Sapientiae), Daryl Glenn, Albert Fortuny, Juan Gabriel Martínez, Deogratias Nyamwihula i Malusi Ncanana, a la plaça Navona de Roma

Té un gran cor i una increïble capacitat de sacrifici. Estudia tercer de Teologia a Roma i li agradaria exercir el sacerdoci en una parròquia pobra. "Allà trobaré gent amb fe genuïna i amor per Jesucrist". Malusi Ncanana (Eshowe, Sud-àfrica, 1991) és un dels 82 seminaristes del Col·legi Eclesiàstic Internacional Sedes Sapientiae, un seminari erigit per la Santa Seu per a la formació a Roma de candidats al sacerdoci provinents de tot el món. La direcció del col·legi està confiada a la Prelatura de l'Opus Dei i actualment està dirigit pel sacerdot espanyol Julio Diéguez.

Amb només 25 anys, el sud-africà Malusi Ncanana ja somia exercir el sacerdoci en una parròquia pobra

La història de la vocació de Malusi és la història de la seva vida. La seva mare, infermera, va morir quan tenia 9 anys. Al seu pare amb prou feines el va conèixer. Va ser educat per unes monges benedictines, va demanar el baptisme als 14 anys i va descobrir la crida de Déu. Més tard, el bisbe d'Eshowe no va dubtar a enviar-lo al cor de la cristiandat. "Vol sacerdots ben formats, sants i treballadors".

Malusi va ingressar a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, una iniciativa de sant Josepmaria. A les seves aules es formen seminaristes, sacerdots que redacten la tesi, religiosos de 62 congregacions i laics. El seminarista sud-africà és un dels alumnes que estudia amb una beca ­18.000 euros per curs­ que adjudica el Centre Acadèmic Romà Fundació (CARF), creat per a la formació de sacerdots.

Aquests joves seminaristes estan acostumats a superar obstacles i incomprensions. Alex Vincent (Kerala, Índia, 1992) ho sap molt bé. Membre de l'Església de ritu oriental catòlic Syro-Malabar, va haver de suportar la facècia d'amics i familiars en un país on el catolicisme és minoria. "Va ser una cosa que em sufocava, però el desig de convertir-me en sacerdot es va mantenir viu com una espurna de foc sota les cendres". Cursa segon any de Teologia i viu immers en l'ambient internacional i solidari del Sedes Sapientiae. "Tots es troben molt ben acompanyats pels seus companys. No n'hi ha cap que estigui sol", aclareix Frederic Armengol, delegat del CARF a Barcelona.

Hi conviu també un sacerdot català, mossèn Albert Fortuny, nascut fa 29 anys a Cambrils. "Vaig tenir la certesa de la vocació als 17 anys. Després es va refredar. Vaig estudiar un any d'Enginyeria Industrial, però finalment vaig ingressar en el Seminari Interdiocesà". Es va ordenar fa quatre anys i l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el va enviar a la Universitat de la Santa Creu, on cursa estudis de Dret Canònic.

Ells són, o seran, els sacerdots del futur, disposats a inserir-se en una societat que canvia sense parar. "El sacerdot modern ha de portar la gent a Déu i Déu a la gent. Necessiten estar molt units a Déu i a les persones", diu Julio Diéguez (Ourense, 1961), professor de Fonaments de Moral. Llicenciat en Empresarials i doctorat en Teologia, Diéguez va ser ordenat a Roma el juny del 1990 per Joan Pau II, el mateix any que es posava en marxa el col·legi Sedes Sapientiae del qual és rector des del 2011. I el 1990 naixien a dos continents diferents dos seminaristes que avui resideixen al col·legi romà: Deogratias Nyamwihula (Mwanza, Tanzània) i Daryl Tatoy (Butuan, Filipines).

Un any més tard venia al món Juan Gabriel Martínez (Santa Ana, El Salvador). Àfrica, Amèrica i Oceania, els continents que han pres el testimoni vocacional en la nova evangelització cristiana.

Sant Joan Bosco va sembrar la llavor de la vocació al cor adolescent de Juan Gabriel. La visió de la pel·lícula sobre el sant salesià el va portar a aquesta reflexió: "Una vida que es dona per amor als altres és una vida que val la pena ser viscuda". Aquest curs acaba la seva formació, després de cinc anys a Roma. Juan Gabriel no oblida els seus primers passos vitals a la Ciutat Eterna. "Era a la terra de màrtirs, de persones santes, que van testimoniar amb la vida i amb la sang la fe en el Senyor".

Julio Diéguez, un sacerdot espanyol de l'Opus Dei, és des del 2011 rector del Sedes Sapientiae

El nivell dels seminaristes és elevat, tant com els reptes que tenen per davant. Una cosa que no sorprèn els alumnes africans. "Els meus primers mesos a Roma no van ser fàcils". Deogratias Nyamwihula era la primera vegada que viatjava fora de Tanzània. Ara, ja en el segon any de Teologia, recorda les dificultats inicials de la llengua i d'un estil de vida radicalment diferent. Deogratias, que va conèixer la voluntat de Déu mitjançant l'ajuda de sacerdots franciscans de Mwanza, se sap afortunat: "La formació sacerdotal a prop del Sant Pare i amb gent diferent de tot el món és més que un somni i un regal". Un sentiment compartit per Daryl Glenn, que anhela exercir el sacerdoci a Butuan quan acabi la llicenciatura en Dret Canònic.

Sacerdots del segle XXI, amb un alt nivell intel·lectual, fidels al magisteri i a la formació espiritual. Preparats per fer reviure la vida cristiana. Un treball de Sísif que comença sempre de nou i que reflecteix la grandesa de l'Església.

L'any 2016 es van ordenar a Catalunya 18 preveres

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, es pregunta al Full Dominical: "D'aquí a uns quants anys, sense capellans podran continuar vives les nostres comunitats parroquials?". I ell mateix ens diu: "Sense capellans no només s'afebleix i s'empobreix la nostra Església, sinó que es produeix un buit notable en la vida social, cultural, de fraternitat dels nostres pobles, viles i ciutats".

És un fet que falten sacerdots, que els que hi ha tenen una mitjana d'edat molt elevada i que els seminaris estan mig buits. Ara bé, també és cert que sembla com si ja s'hagués tocat fons i que s'aprecia una certa recuperació, sobretot per part de persones que ja tenen algun estudi o que fins i tot havien iniciat ja la seva carrera professional. A Catalunya hi ha tres seminaris: el Seminari Conciliar de Barcelona, que agrupa els seminaristes de l'arquebisbat de Barcelona (actualment són 26) i del bisbat de Sant Feliu de Llobregat (8); el Seminari de Terrassa (23) i el Seminari Major Interdiocesà (27), que agrupa seminaristes de les altres set diòcesis.

En total són 84 seminaristes majors. I l'any 2016 s'han ordenat 18 nous preveres.

Ramon Balmes
La Vanguardia