La família es va traslladar a Madrid perquè el pare volia que les filles s’eduquessin en un país democràtic. L’avi, que era terratinent, havia patit l’expropiació de Mao. Malgrat que els seus pares no practiquen cap religió i la seva àvia és budista, Shan Shan Qiu és agregada de l'Opus Dei. 

"Vaig conèixer la religió catòlica a través de l’escola. En arribar a Espanya vam anar a una escola pública en què es podia triar entre religió o ètica. Els meus pares van pensar que com la religió catòlica era la més comuna entre els espanyols, si la estudiàvem ens integraríem amb més facilitat". 

Shan Shan explica com poc a poc va anar descobrint aspectes de la religió catòlica que li agradaven: "Allò que més em va cridar l’atenció va ser la figura de la Mare de Déu i l'Àngel de la Guarda. M’agradava saber que jo, encara que no fos catòlica, tenia una Mare en algun lloc que m’estimava com jo era, i també el fet de saber que Déu, des d’abans que naixéssim, ens havia donat a cadascun un àngel que tindria cura de nosaltres".

Amb el temps es va plantejar la possibilitat de batejar-se i, en parlar-ne amb els seus pares, van accedir-hi. Ells ho seguien veient com una manera d’integració i de mica en mica amb allò que anaven veient, els semblava que la religió catòlica feia la persona més humana. Als 12 anys es va batejar amb la seva germana i dos cosins. En aquest moment també va fer la Primera Comunió; "Per preparar-nos, rebíem les classes de catecisme al restaurant dels meus pares". 

Un adhesiu de la Mare de Déu

"En acabar l’escola, la nostra professora ens va recomanar el Col·legi Senara. Hi varem anar la meva germana i jo. Allà em van proposar fer un curs de recés. Jo, que no sabia què era, vaig entendre que ens anàvem d’acampada al parc del Retiro. La meva tutora, amb gran paciència i afecte, em va anar explicant en què consistia un recés i vaig anar-hi. Allà vaig patir una segona conversió, ja que després de la preparació per al Baptisme m’havia refredat, i vaig tornar a prendre’m seriosament el catolicisme". 

Així va ser com Shan Shan va conèixer l'Opus Dei i va començar a anar per un Centre de l'Obra. "Una de les coses que més em va impressionar va ser que podíem saludar a Déu a l’oratori en arribar al Centre o en sortir. La meva germana i jo traslladàvem aquest costum a casa nostra i enganxàvem un adhesiu de la Mare de Déu a la qual saludàvem o acomiadàvem abans de sortir de casa".

A poc a poc va anar coneixent l’esperit de l'Opus Dei i va descobrir que "és com un guant que s’adapta a cada un. Déu ens vol a cadascú tal com som i compta amb mi com sóc".

Un nou matís

Després d’estudiar Medicina a Madrid, Shan Shan es va traslladar a Pamplona per fer la residència. Aquí cada dia treballa amb força intensitat, compatibilitza la consulta amb el quiròfan, la tesi i la cirurgia experimental. El que més li agrada de la seva professió és la microcirurgia, "serà perquè els xinesos som molt meticulosos", fa broma Shan Shan. 

"Cada matí -diu- reso per la gent amb qui treballo i pels pacients que atendré. Així, quan et poses a treballar, sense que es noti, ofereixes aquest treball i ho fas en presència de Déu". En preguntar-li pel tòpic "els xinesos i la feina", ens explica com per a ells la feina és el primer, però s’obliden d’aquest matís que ella ha après: que és un mitjà més per trobar-me amb Déu i per assolir la santedat personal. 

És la degana d’un pis del Club Universitari Larrabide on viu amb algunes estudiants de primers anys. "Cada dilluns ens reunim les deganes dels pisos per a organitzar tot el que farem durant la setmana. Ara estem preparant unes sessions sobre art romà i unes visites culturals perquè coneguin la zona. En la convivència diària tracto d’ajudar-les en la seva formació com farien els seus pares si visquessin a casa".