Estimats germans i germanes, bon dia i benvinguts!
El primer que vull dir-vos és: gràcies! Gràcies pel suport de les vostres pregàries. Gràcies a Déu per la vostra generositat. Renovem tots la nostra confiança en la bondat i la misericòrdia de Déu.
La constitució pastoral Gaudium et spes (GS) del Concili Vaticà II, després d'haver explicat, en la primera part, la dignitat de la persona i la seva vocació en el món, en la segona part aborda, «a la llum de l'Evangeli i de l'experiència humana», alguns dels problemes contemporanis més urgents (cf. GS, 46). En primer lloc, l'atenció se centra en el matrimoni i la família, amb la convicció que «el benestar de la persona i de la societat humana i cristiana està estretament lligat a la prosperitat de la comunitat conjugal i familiar» (GS, 47).
Amb aquesta finalitat, la constitució no es limita simplement a reiterar els valors i les finalitats del matrimoni, sinó que planteja una concepció renovada d'aquest com a «íntima comunitat conjugal de vida i amor» (GS, 48). Integrant la dimensió jurídica del matrimoni com a contracte, es reconeix el fonament d'aquesta unió en el «pacte conjugal», entès com l'«acte humà pel qual els esposos es donen i es reben mútuament» (Ibíd.). La donació recíproca de l'home i de la dona, «de manera que ja no són dos, sinó una sola carn» (Mt 19,6), motiva l'exigència de la «plena fidelitat» i de la «indissoluble unitat» dels cònjuges; i troba una expressió viva en la procreació i en l'educació dels fills (cf. GS, 48). Reflex de la Trinitat divina, l'amor conjugal i parental, a través del Sagrament del matrimoni, «es regeix i s'enriqueix per la virtut redemptora de Crist», perquè els esposos puguin estimar-se l'un a l'altre «com Ell mateix va estimar l'Església i es va lliurar per ella» (Ibíd.).
Després d'haver il·luminat la realitat del matrimoni amb la llum de l'amor de Crist, que és la veritat de l'amor humà i diví, Gaudium et spes adreça l'atenció a l'amor conjugal i la fecunditat matrimonial. L'amor conjugal no es limita a l'atractiu eròtic —que també en forma part—, sinó que abasta tota la voluntat dels esposos, revifant el seu afecte i expressant-se mitjançant sentiments i gests de tendresa (cf. GS, 49). Aquest amor abasta el bé de tota la persona de l'home i de la dona, iguals en dignitat; xopa tota la vida dels esposos i troba expressió en els actes exclusivament propis del matrimoni (cf. Ibíd.). L'especial intimitat dels esposos significa l'amor integral de persona a persona, afavoreix el do recíproc i enriqueix la seva mútua alegria (cf. Ibíd.).
La fecunditat de l'amor conjugal, a més, s'expressa en la procreació dels fills, «el do més excel·lent del matrimoni» (GS, 50). Transmetent i educant la vida humana, que mai no ha de ser descartada, els esposos esdevenen «col·laboradors de l'amor de Déu Creador i com els seus intèrprets» (Ibíd.). Cridats a aquesta responsabilitat humana i cristiana, s'han de regir per un judici recte pel que fa al seu propi bé i al dels seus fills, ja nascuts o encara per venir. Aquest judici que, en darrer terme, els esposos han de formar personalment davant de Déu, exigeix que la seva consciència s'ajusti a la llei divina, interpretada pel Magisteri de l'Església a la llum de l'Evangeli (cf. Ibíd.).
La valoració de la comunió amorosa i de la fecunditat procreativa en el matrimoni porta el Concili a excloure que hi pugui haver «contradicció veritable entre les lleis divines de la transmissió obligatòria de la vida i del foment del genuí amor conjugal» (GS, 51); i a afirmar, en canvi, que «quan es tracta de conjugar l'amor conjugal amb la responsable transmissió de la vida» s'ha de mantenir en un context de verdader amor «el sentit del mutu lliurament i de la humana procreació» (Ibíd.). D'això es deriva que «la vida des de la seva concepció ha de ser salvaguardada amb la màxima cura», rebutjant «l'avortament i l'infanticidi»; i que «els mateixos actes propis de la vida conjugal, ordenats segons la genuïna dignitat humana, han de ser respectats amb gran reverència» (Ibíd.).
L'ensenyament de la Gaudium et spes sobre la comunitat conjugal i familiar arriba així a subratllar la funció social de la família, que defineix com a «escola del més ric humanisme» i «fonament de la societat» (GS, 52), recordant a tots aquells que tenen responsabilitats socials, especialment en l'àmbit polític i cultural, el deure de «contribuir eficaçment al progrés del matrimoni i de la família» (Ibíd.).
Estimadíssims, aquest compromís és més urgent que mai. L'Església ho sap bé, com demostra la sol·licitud pastoral dels papes que s'han succeït després de l'últim Concili, fins a la doble Assemblea sinodal volguda pel Papa Francesc, sobre la qual han dialogat, recentment, els caps de les Esglésies Orientals Catòliques i els presidents de les Conferències Episcopals. Que la Sagrada Família de Natzaret ens il·lumini en el camí i protegeixi les famílies de tot el món.