Fa pocs dies vam poder contemplar l'obertura de la porta santa amb motiu de l'Any de la misericòrdia convocat pel Papa Francesc. Aleshores tots el vam acompanyar.

Voldria fer notar que la Mare de Déu, però, per la seva gran vida interior provinent de la Concepció Immaculada, va ser la criatura que més va entendre tant de l'amor de Déu com del sinònim de l'amor de Déu, que és la misericòrdia. I això em sembla que enllaça perfectament amb el Nadal, que és el lliurament misericordiós de Déu a tota la humanitat.

Hem d'aprofitar aquests dies, dies d'alegria autèntica, de goig autèntic, d'autèntic ocupar-nos i de viure una fraternitat cada cop més extensa perquè Déu ha volgut compartir amb nosaltres la seva vida, i ens ha dit que som germans seus, sent fills de Déu en Crist.

Aquest naixement seu a Betlem, enmig de tantes exigències i tantes mancances, és una altra prova de la misericòrdia de Déu amb nosaltres.

Com podem aprofitar aquest Nadal, seguint la pauta de l'Any de la misericòrdia? De moltes maneres. A cadascú li vindrà a la pensa allò que la gràcia li anirà inspirant. Les famílies poden aplegar-se per llegir una miqueta de la butlla que el Papa ha volgut dedicar a aquest Any de la misericòrdia del Senyor. Una altra manera és contemplar les diferents escenes de l'Evangeli en què Crist surt a l'encontre dels necessitats.

I, sobretot, que ens adonem que aquest naixement seu a Betlem, enmig de tantes exigències i tantes mancances, és una altra prova de la misericòrdia de Déu amb nosaltres. Sant Josepmaria ens deia que no hem de tenir por de parlar amb Jesús perquè és qui ens comprèn més; el gran amic, el gran Déu que sap perdonar.

Per tant, atansem-nos al pessebre que és, com també deia sant Josepmaria, una càtedra d'ensenyaments, i demanem-li a Ell que sapiguem aprendre cada dia a estimar.

Sant Josepmaria ens deia que no hem de tenir por de parlar amb Jesús perquè és qui ens comprèn més, el gran amic, el gran Déu que sap perdonar.

Estimar qui? En primer lloc, les persones que ens envolten, en la pròpia família, en el propi ambient de treball, en el lloc on ens trobem amb els amics, en els temps de descans... I també tenir aquesta santa preocupació d'acudir a ajudar, a sostenir, no només des del punt de vista material, sinó des d'un punt de vista d'amistat, de fraternitat, a gent indigent i necessitada -tants homes!- amb un somriure.

A banda, que procurem també ajudar econòmicament i material. Una altra manera amb la qual podem viure aquest Nadal, santament i alegre és, concretament, esguardant més la Verge, pensant en Ella. Aquesta criatura perfecta, amb una personalitat totalment acabada, va saber passar pel camí de la humilitat per servir. Ella ho diu expressament al Magnificat, reconeixent la seva poquesa: "Perquè ha vist la petitesa de la seva serventa" m'ha escollit per a aquesta tasca sublim de ser la Mare de Déu. Volem de veritat acompanyar el Senyor en tot allò que ens demani? Abracem el camí de la humilitat, aquesta resposta tan total i tan completa, tan meravellosa i tan a l'abast de la nostra mà, alhora, que és difícil.

El Nen obre les mans per agafar-se al nostre coll, demanant-nos ajuda, demanant-nos consol.

Ancilla domini: que vulguem ser totes i tots esclaus i esclaves de Déu que viuen joiosament atendre'l a Ell, ara en aquest temps de Nadal, sabent que ens necessita. També sant Josepmaria deia que el Nen obre les mans per agafar-se al nostre coll, demanant-nos ajuda, demanant-nos consol; i això ho demana també a través de les necessitats de les persones amb les quals convivim, o de les persones a qui hem d'anar a visitar, a veure, a ajudar, per sentir-nos germans d'ells.

Aprofitarem el Nadal dient al Senyor: Gloria in Excelsis Deo. Però també glòria aquí a la terra, perquè ens adonem que Déu vol ser amb nosaltres i viure amb nosaltres. Que Déu us beneeixi.